Washington D.C. – La ràdio sempre ha estat un mitjà de costums. Ens acompanya fent coses. Jo en soc un amant de la ràdio. Crec que és el mitjà de comunicació més autèntic: és immediat, és el més pròxim, pot ser molt càlida, és el més creïble de tots… La ràdio, abans que la premsa o la tele, és el mitjà que em va obrir les portes al món. M’adormia escoltant Hora 25 de la Cadena Ser, i quan al voltant de la mitjanit sonava la sintonia de El Larguero, presentat per José Ramón de la Morena, sabia que era molt tard. L’endemà anava adormit a escola.
La ràdio és, doncs, un mitjà de costums. Escoltem a algú que deixem que entri a la nostra vida i ens acompanyi fent les coses del nostre dia a dia. Aixecant-nos, fent-nos un cafè, a la dutxa, anant a la feina al matí, mentre som a casa navegant per Internet o cuinant-nos alguna cosa per sopar.
Jo vaig créixer amb l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio als matins, i amb la SER a les nits. Recordo que m’aixecava uns minuts abans de les 8 per no perdre’m el seu editorial. Era un ritual—el meu ritual amb en Bassas.
La ràdio és el meu mitjà predilecte; la ràdio pública, la meva opció preferida; i si en tenia dubtes, aquest estiu m’hi he refermat escoltant Catalunya Ràdio.
Des de Washington m’és difícil sentir en directe la ràdio catalana dels matins per la diferència horària. L’escolto al pòdcast, i trio sempre l’hora de 8 a 9 perquè és la més informativa, i l’actualitat motiva la meva vida professional. Aquest estiu he deixat que l’estil desimbolt, proper, dinàmic i rigorós del Frederic Vincent m’acompanyés en el meu dia a dia, i els he de confessar que no m’hi he pogut desenganxar.
Amb en Fredi –així li diem els qui el coneixem i crec que també, afectuosament, els seus companys d’estudi en directe– ens vam conèixer treballant. Fa més de vint anys vam ser part de la redacció que va posar en marxa la desapareguda emissora Ona Catalana. Després vam perdre’ns per camins professionals diferents, però a principis d’aquest estiu vaig poder comprovar que no ens havíem oblidat (aquell equip d’informatius a Ona Catalana, que magistralment va liderar l’admirada Neus Bonet, sempre vam estar connectats d’alguna manera, malgrat el pas del temps o la distància). En saber que en Fredi presentaria El Matí de Catalunya Ràdio a l’estiu em vaig alegrar, i li ho vaig fer saber en un missatge curt, que va respondre’m de seguida. L’intercanvi de textos va dur-nos després a una trucada, i a recuperar el tracte.
Amistat al marge i ara que ha acabat l’estiu, crec que la feina feta pel Fredi i l’equip de Catalunya Ràdio aquest juliol i agost és digne d’aplaudir. Han fet una ràdio ben feta. Treballada amb detall, amb recursos sonors diferents i mirada local que no ha perdut la perspectiva internacional que ens cal en un món globalitzat com el que vivim. I l’han feta amable, sense el to alliçonador que gasten d’altres locutors, confonent –al meu entendre– naturalitat amb barroeria. El to i el contingut del Fredi i el seu equip aquest estiu han estat fabulosos.
Des del primer dia d’aquell llunyà 1983, Catalunya Ràdio va tenir clar l’objectiu de ser una emissora de servei públic de qualitat, una emissora que va ser líder molt temps i que, malgrat haver perdut aquesta posició en els darrers anys, no ha perdut aquest sentit últim de la seva existència, mirant de recuperar el lideratge. Amb apostes com la del Frederic Vincent al capdavant del programa insígnia d’aquesta casa a l’estiu, crec que la direcció de l’emissora ha anat pel bon camí.
Reconec que fa uns anys, vaig ser dels qui van deixar d’escoltar Catalunya Ràdio per passar-me a RAC1. Avui, però, vull tornar a donar-li una oportunitat a la ràdio pública. A partir de demà torna la temporada regular, tornen les veus habituals a aquestes dues emissores; i després de molts anys, me’n torno a Catalunya Ràdio. La decisió l’he pres de manera natural aquestes setmanes d’estiu gràcies al seu equip que, mentre la majoria de nosaltres érem de vacances, ells treballaven de valent per explicar-nos el món, distreure’ns i descobrir-nos coses que desconeixíem. Sí, aquest estiu m’he retrobat amb la ràdio pública catalana.
