Washington D.C. – No sé si som conscients, però la nostra capacitat de queixar-nos per tot és extraordinària. És una actitud que no fa justícia al país en el qual vivim ni a la societat a la qual pertanyem.
Fa una bona pila d’anys que visc a l’estranger. No he deixat de cultivar mai la meva connexió amb el país, i em sento d’on vaig néixer, malgrat haver crescut personalment i professionalment més de la meitat de la meva carrera fora, i aquesta experiència m’ha portat a viatjar molt, per molts països on he hagut d’anar per feina, la majoria de vegades — tot i que també per plaer. Per això, potser, veig amb més claredat el que dic.
El nostre país és, si no el millor del món, un dels millors (jo crec que és el millor, per les raons que explico més endavant). No he conegut cap país –i no em ve al cap cap que sense haver-hi estat, em faci dubtar del que dic– que compleix cinc característiques que, sumades, el fan extraordinari.
Al nostre país hi ha seguretat. Es pot sortir al carrer sense por de perdre la vida. Tenim cossos de policia professionals, que no són corruptes, que fan bé la seva feina. Que tenen el respecte per nosaltres, els ciutadans, al centre del seu esperit de servei i protecció. I que són als que anem a buscar quan els necessitem. Tampoc patim diàriament la violència de les armes o el terrorisme (tot i ser objectiu d’aquesta amenaça global contra les democràcies liberals occidentals dels temps que vivim).
També gaudim de seguretat jurídica. Lleis que garanteixen els nostres drets i sí, defineixen les nostres obligacions, fent-nos una societat madura.
Tenim uns nivells de protecció social envejables: salut pública, escola i bones universitats, amb professionals de primer nivell que treballen diàriament per cuidar-nos, educar les noves generacions o investigar i publicar treballs de recerca. Un sistema sanitari i educatiu que conviu amb opcions privades, augmentant així la nostra llibertat d’elecció.
Les infraestructures de mobilitat, energètiques i de comunicació són de primer nivell. Autopistes, carreteres locals i comarcals ben asfaltades i senyalitzades. Aeroports amb connexions nacionals, europees i intercontinentals. Serveis d’internet, gas, aigua. Metro a les grans ciutats, trens de Rodalies i trens d’alta velocitat que són l’enveja de molts països.
La nostra gastronomia és sana, variada, de proximitat i en gran manera de producte natural. Del país han sortit grans xefs que conreen elogis a revistes i diaris internacionals, una pluja d’estrelles Michelin a restaurants que conviuen amb cuines de menús del dia, fondes de carretera o barets de platja. I a la majoria s’hi pot menjar molt bé i amb preus per a tothom.
I finalment el clima: sí, patim calor a l’estiu i fred a l’hivern, però ¿no és això el que passa en aquestes estacions?
És clar, si vostè ha llegit fins aquí, segur que quan jo parlava de seguretat li han vingut al cap l’augment dels assassinats que hem conegut en els últims mesos, els carteristes que fan l’agost en zones turístiques. De la saturació dels serveis d’atenció Primària o manca de llits als hospitals, quan em referia als serveis de salut; o la massificació d’alumnes a les escoles o el nombre de places a les universitats, quan parlava d’educació. Dels retards –quan no, cancel·lacions– dels serveis de Rodalies, quan em referia a les infraestructures de mobilitat. Dels preus dels aliments o els menús, en parlar de gastronomia. O de la calor que contribueix als incendis d’aquest estiu. És clar que sí! Vostè té raó, i cal que com a ciutadans exigim solucions als que en siguin responsables. Però tot i que la llista de queixes pugui ser llarga, insisteixo: no he trobat cap altre país al món en el qual pugui dir que totes aquestes característiques de seguretat, salut, educació, infraestructures, gastronomia i clima es compleixin de manera general, beneficiant al conjunt de la societat. Pensi en un i veurà que alguna de les condicions no es compleix.
Per això, quan ens queixem, crec que ho fem una mica de vici, i no ens adonem de com som de privilegiats.
