6 de enero, un síntoma más de la crisis de EE UU

Washington, DC. — Se acaba de cumplir un año del asalto al Capitolio en Washington. El 6 de enero de 2021 pasará a la historia como uno de los capítulos más oscuros, preocupantes, tristes y vergonzosos de este país. Estados Unidos pudo ser un ejemplo de democracia para muchos en el mundo pero lo es cada vez menos. Lo ocurrido aquel 6 de enero fue un síntoma más de la preocupante enfermedad que la debilita.

A una democracia, grosso modo, la define un sistema que garantiza la elección de sus representantes, sus libertades civiles, un poder judicial independiente, un sistema de partidos, el imperio de la ley y una organización social que, con el esfuerzo individual, abra la puerta al progreso y desarrollo individual. Seguramente un politólogo o un académico podría añadir alguna otra, pero creo que estaríamos de acuerdo en estas que son esenciales. Sigue leyendo

Res no és el que sembla

Washington, DC. – És dijous i ja tinc ganes de plegar. El meu Whatsapp treu fum, com cada dia; i com cada dia també en faig neteja abans de sortir esborrant converses que no necessito. En plena tasca me n’entra un de missatge inesperat: un conegut em convida a que ens veiem perquè té una informació que em vol ensenyar. Ens citem l’endemà a unes oficines d’un cèntric carrer de Washington. Sigue leyendo

La salud mental de Donald Trump

Washington DC. – El viernes pasado salió a la venta el último libro del veterano columnista estadounidense, Michael Wolff. Fire and Fury: Inside the Trump White House (Fuego y Furia: dentro de la Casa Banca de Donald Trump) es un relato basado en más de 200 entrevistas que describe los primeros meses del mandatario al frente de Estados Unidos. La obra muestra una presidencia caótica, un Ala Oeste (lugar donde se encuentran las oficinas del presidente y sus asesores) disfuncional y un mandatario que no esperaba ganar las elecciones, que no está preparado y al que la mayoría de sus asesores consideran un niño. Esta descripción sería cómica si no fuera porque se trata del presidente de Estados Unidos, y es la enésima voz que cuestiona la estabilidad mental de Donald Trump. Sigue leyendo

Con Carles Puigdemont, presidente catalán

Washington DC (28 mar. 17). – El Presidente de Catalunya, Carles Puigdemont, está de visita oficial en Estados Unidos. Tras viajar a Boston llega a Washington y, antes de reunirse con diversos congresistas, aceptó conversar con NTN24. Esta es la entrevista que matuvimos hoy… Sigue leyendo

Washington celebra la Diada

Washington, DC. – La capital dels Estats Units serà l’escenari, aquest any, de dues celebracions de la Diada. No en va, aquest 11 de setembre farà 300 anys de la caiguda de Barcelona a mans dels exèrcits espanyol i francès sota comandament borbònic. Als nord-americans els agraden les efemèrides amb èpica, i el Govern de la Generalitat no ha volgut perdre l’oportunitat de recordar el significat de la derrota dels catalans en una data tan assenyalada com la d’aquest any. A més, l’activa comunitat catalana es tornarà a reunir per celebrar el «National Day of Catalonia».

El lloc escollit pel Govern ha estat la Decatur House, una mansió situada a escassos metres de la Casa Blanca que forma part del complex històric d’edificis vinculats a la residència del president dels Estats Units. «Durant més de 180 anys, els noms més importants en la política, els negocis i la societat nord-americana s’hi han reunit per celebrar i relacionar-se a l’ombra de la Casa Blanca», explica la web del recinte.

Sigue leyendo

Cenas de corresponsales

Washington, DC. – Es ya una tradición que el embajador español en Washington reciba en su residencia a los corresponsales que informamos desde Estados Unidos. Son cenas informales en las que nos sentamos a la mesa entre quince y veinte periodistas. A una breve recepción en la sala de tapices le sigue una cena en el comedor entorno a una gran mesa circular en la que cabemos todos y nos vemos todos las caras (es lo que tienen las mesas redondas).

Creo que Carlos Westendorp, embajador cuando yo llegué a Washington en el 2007, ya organizó algunas. Su sucesor Jorge Dezcallar consolidó la tradición. Y el actual representante español, Ramón Gil-Casares, las continúa. Suelen ser cada tres o cuatro meses. El motivo no es otro que el de charlar sobre cómo vemos las cosas y que el embajador explique qué hace.

Sigue leyendo

El sopar de Mas a Washington

Washington, DC. – La setmana passada el President Artur Mas va visitar els EUA. Va ser un viatge curt; escurçat per poder assistir a la proclamació del Príncep Felip com a Rei d’Espanya. Va aterrar a Filadelfia la tarda del dilluns 16 de juny i va marxar pel mateix port tres dies després, a quarts de set del vespre. Tres dies en territori nord-americà… dels quals només mig dia tenia agenda pública. Què va fer la resta del temps? Segons els responsables de premsa de Presidència, Mas tenia «agenda privada que no comentem».

En una informació que vam difondre dimecres passat vam revelar que Artur Mas va ser dilluns a Washington, abans de viatjar a Raleigh, a l’estat de Carolina del Nord. Mas va desplaçar-se en cotxe des de l’aeroport de Filadèlfia per assistir a un sopar a casa d’un particular on, a més, estaven convidats una desena de persones vinculades al món dels ‘think-tanks’, el desenvolupament i les relacions internacionals aquí a la capital estatunidenca. En aquest sopar, a més, també hi havia un ex congressista dels EUA.

Sigue leyendo

Trista indiferència

Washington DC - Gener 2014 1Washington, DC. – Una de les coses que més impacta als visitants de Washington és la presència de ‘sense sostre’ per tot arreu, especialment als parcs de la ciutat. Aquests dies de fred intens te’ls trobes a l’aixopluc dels edificis, abrigats amb draps i mantes que en un altre temps van servir per protegir béns traslladats en alguna mudança. La majoria són afroamericans, i no són pocs els que pateixen alguna malaltia mental el tractament de la qual no poden assumir. Tenen la mirada trista, caiguda; la pell de la cara i les mans s’endevina aspra, i es veu esquerdada pel l’exposició a la intempèrie les vint-i-quatre hores del dia. Durant les hores de sol passegen d’un lloc a l’altre demanat caritat o recollint viandes d’alguna associació benèfica que els prepara entrepans i beguda calenta. Al capvespre, s’apropen a les portalades cercant alguna cantonada protegida del vent o la neu per passar la nit. Les més sol·licitades són aquelles que tenen a la vora una sortida de ventilació de metro on l’aire calent del transport subterrani –d’olor embrutida pel pas dels combois– fa més amable les hores de la nit.

Segons el darrer informe del Govern Metropolità de Washington, publicat l’any passat, a la capital nord-americana hi ha 11.547 ‘sense sostre’, gairebé un 2 per cent de la població. Com la dona que vaig fotografiar aquesta setmana a l’avinguda Connecticut de la ciutat, a només tres carrers de la Casa Blanca. L’havia vist altres vegades; aquest cop, però, em va sorprendre la natural indiferència amb que s’asseia al mig de la vorera per mirar la televisió instal•lada a l’interior d’una oficina bancaria. Quina ironia!

Aquesta xifra d’onze mil ‘sense sostre’, tot i que ha minvat lleugerament en els últims anys, es manté perquè, segons l’informe, «malgrat la lenta recuperació econòmica, els preus dels lloguers segueixen pujant, fent molt difícil l’accés a un habitatge assequible a famílies amb ingressos extremadament baixos», i també «perquè els salaris no han augmentat al mateix ritme que l’augment del cost d’un habitatge».

La presència de ‘sense sostre’ als Estats Units és tan habitual que tristament t’acostumes a veure’ls; tant, que t’immunitzes a la injustícia que suposa ser en un país del primer món on milers de persones viuen en la pobresa més absoluta davant la mirada indiferent dels seus conciutadans. Com l’anònima dona de l’avinguda Connecticut.

Article publicat el 26/01/14 a Diari de Tarragona