Publicitat inútil

Washington, DC. – No feia ni un mes que havia assumit la responsabilitat de dirigir el Gabinet de Comunicació de la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum. Era l’any 2004 i els primers dies de ser-hi vaig rebre un fax on, en nom del The New York Times, em demanaven una entrevista amb el Conseller, en aquell moment el malaguanyat Pere Esteve.

La il•lusió del primer moment per aquella entrevista internacional no buscada es va anar temperant a mesura que vam avançar en les converses per acordar la trobada.

Jo no hi vaig posar cap límit de contingut a la periodista, però donada la seva insistència perquè la Conselleria pagués un espai de publicitat al diari, li vaig demanar que durant l’entrevista d’això no en parléssim.

L’entrevista la va fer una dona jove molt maca i molt maquillada, amb un castellà amb accent anglòfil molt correcte, i amb un comportament molt seductor de principi a fi. Es poden imaginar que sí, que va demanar al Conseller que poséssim publicitat, i la resposta va ser contundent: «això ho ha de parlar amb aquest senyor», va etzibar-li Esteve.

Sigue leyendo

Consumidors intel•ligents

GIRLS-02-popupWashington DC. – Si visiteu aquests dies la ciutat de Nova York i us hi fixeu, us trobareu amb una campanya publicitària que a més de revolucionària pel missatge em sembla necessària. L’alcalde Michael R. Bloomberg ha destinat 330.000 dòlars al projecte NYC Girls Project. L’objectiu és combatre el concepte de bellesa promogut per la publicitat que cada dia bombardeja els consumidors. Amb l’eslògan «Sóc bonica tal com sóc», l’alcaldia de Nova York s’adreça especialment a nenes de 7 a 12 anys que tenen el perill d’assumir com a referent els cossos estèticament perfectes de la publicitat, induint-les a desordres alimentaris, no acceptar-se tal com són o a l’assetjament escolar.

En declaracions al New York Times, l’investigador del Centre de Salud de l’Adolescent de l’Hospital Mount Sinai de Manhattan, Christopher Ochner, critica la publicitat de la moda que «en general encara utilitza models extremadament primes». Segons Ochner, la majoria d’aquestes nenes, quan veuen les models, diuen «Si jo no sóc així, ningú em voldrà a prop o m’estimarà».

Avui, les dónes més que els homes viuen sota la pressió de semblar maques i primes que les condemna a ser esclaves de l’estètica. Es necessari canviar aquests referents. Cal educar les noves generacions com a consumidors intel•ligents que saben distingir entre ficció publicitària i bellesa real.

Podeu veure el vídeo de la campanya aquí.

Article publicat el 09/10/13 a Diari de Taragona