Política i periodisme amb criteri

El Portaveu del PPC al Parlament de Catalunya i diputat per Girona, Enric Millo, ha passat per ‘Els Matins’ de TV3, la televisió pública que amb tant interès el seu partit intenta desactivar (quina ironia!). Era previsible que la periodista li preguntés pel procés sobiranista. “La independència de Catalunya avui per avui seria condemnar 3 o 4 generacions de catalans a la misèria i a la pobresa absoluta”, ha dit sense vergonya.

PPC-Parlament-Enric-Millo-TV3_ARAIMA20130327_0084_3Millo és economista i sap que aquesta afirmació és falsa. Probablement forma part de l’argumentari intern del PPC, partit que des de fa mesos treballa en contra del procés d’independència.

És molt legítim que el PPC no estiguin a favor de la independència, però els ciutadans volem arguments més sòlids dels dirigents populars, i no la mentida i la campanya de la por; entre altres coses perquè a més de deixar-los a ells en evidència, molesta l’intent barroer de tractar-nos de ximples.

Sigui com sigui, el que també seria molt desitjable en aquest joc de declaracions, és més criteri per part dels mitjans, inclosa la televisió pública catalana. Un polític pot dir el que vulgui en una entrevista a TV3, però d’un periodista d’aquella casa s’espera que tingui criteri per informar, i més en un mitjà públic. Fer un comunicat d’aquestes declaracions i difondre’l no és periodisme, com tampoc ho és fer-se’n ressò en altres mitjans amb l’argument de ‘és el que ha dit’.

No reivindico ni censura ni partidisme, sinó intel•ligència periodística i criteri de servei públic. Fer el contrari és convertir els mitjans en simples amplificadors del missatge dels partits.

Article publicat a Diari de Tarragona el 30/03/13

Matar al missatger

[Publicat el 13 d’octubre de 2012 a Diari de Tarragona]
* * *

Washington DC. – Expliquen els llibres d’història que a l’antiga Grècia i Roma, quan un enviat arribava amb males noticies era mort immediatament; no se sap si per evitar propagar-ne el missatge, per descarregar la ira causada o per les dues coses alhora. Sigue leyendo

Bin Laden o Mr Bin Laden?

Washington, DC. – Un dels avantatges que té viure als Estats Units és que et permet gaudir d’alguns dels millors diaris del món. Sí, ho reconec (i segur que els que em segueixen en aquesta secció del bloc, al Facebook o al Twitter ho poden haver advertit): sóc un enamorat del diari The New York Times. Aquest diari, juntament amb la BBC britànica són, per mi, els millors mitjans de comunicació que conec (potser n’hi ha d’altres que encara he de descobrir). Bé, sigui com sigui, rebre el Times cada dia et dóna una perspectiva del món molt enriquidora (això sí, carregada de les dèries i les passions que interessen als estatunidencs, però enriquidora en qualsevol cas). Sigue leyendo