Washington, DC. – No feia ni un mes que havia assumit la responsabilitat de dirigir el Gabinet de Comunicació de la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum. Era l’any 2004 i els primers dies de ser-hi vaig rebre un fax on, en nom del The New York Times, em demanaven una entrevista amb el Conseller, en aquell moment el malaguanyat Pere Esteve.
La il•lusió del primer moment per aquella entrevista internacional no buscada es va anar temperant a mesura que vam avançar en les converses per acordar la trobada.
Jo no hi vaig posar cap límit de contingut a la periodista, però donada la seva insistència perquè la Conselleria pagués un espai de publicitat al diari, li vaig demanar que durant l’entrevista d’això no en parléssim.
L’entrevista la va fer una dona jove molt maca i molt maquillada, amb un castellà amb accent anglòfil molt correcte, i amb un comportament molt seductor de principi a fi. Es poden imaginar que sí, que va demanar al Conseller que poséssim publicitat, i la resposta va ser contundent: «això ho ha de parlar amb aquest senyor», va etzibar-li Esteve.