Tarragona (Catalunya). – Quan treballava a la Generalitat era pràctica habitual que, en escriure una carta a un ministeri a Madrid, l’enviéssim en català i en castellà. Intentàvem que el text cabés en una cara d’un foli i, per estalviar paper, imprimíem el document per ambdós costats. Enteníem que el català era la llengua pròpia de Catalunya i el castellà la de l’interlocutor.

Artur Mas ha enviat aquesta setmana una carta a 27 líders europeus i a d’altres governs del món explicant que una gran majoria de catalans vol votar si Catalunya ha de ser un Estat independent que pugui decidir la seva relació amb Espanya i la Unió Europea; i que el Govern de Madrid no vol que voti encara que existeixin vies possibles si hi ha voluntat política.

La iniciativa de Mas entra dins del que era esperable, però si ho fa, hauria de cuidar els detalls. No crec que filtrar la correspondència a un líder europeu sigui molt professional. Segur que a la Cancellera alemanya, Angela Merkel, no li ha fet massa gràcia veure la seva carta a la premsa. Però és que a més, no entenc per què la Secretaria de Relacions Exteriors ha apostat per dirigir-se a Merkel en anglès quan hagués pogut demostrat més sensibilitat fent-ho en alemany. El mateix aplica pel President francès, François Hollande, i per a la resta de líders al capdavant de països amb altres llengua nacionals que no siguin l’anglès. I sí, a més també podrien haver-ho fet en català. Hauria estat una bona manera de ser coherents i de recordar-li a l’interlocutor que tenim una llengua de la qual ens sentim orgullosos.

Article publicat el 04/01/14 a Diari de Tarragona