Washington, DC.- Barrio Sesamo compleix aquest dimarts 40 anys. Ha estat una de les sèries de més èxit al llarg de la història de la televisió. En els més de quatre mil episodis als Estats Units, els personatges de Sésamo han mantingut l’equilibri entre el servei públic i la qualitat per competir amb altres programes que han lluitat i lluiten per la mateixa audiència. La seva supervivència és una prova de l’èxit.

Tot i mantenir l’essència fundacional, Sésamo s’ha adaptat al món actual i a la realitat social que l’envolta. Explica aquest diumenge el New York Times que Sud Àfrica el 2002 va incorporar Kami, el primer titella infectat pel virus de la Sida; o que al Pròxim Orient, durant la dècada dels 90, titelles palestins van conviure amb titelles israelians fins que va esclatar la primera intifada.

Per a mi Barrio Sésamo –Sesame Street als Estats Units, o Plaza Sésamo a Llatinoamèrica– és el referent televisiu de la meva infantesa. Recordo a Espinete barallant-se amb Chema, el panader; a Epi i Blas dialogant sobre foteses; al Monstre de les Galetes, devorant amb fruïció; o a la granota Gustavo, periodista, que per la seva doble condició, tants maldecaps em va donar als passadissos i al pati de l’escola. “Gus, ¡rana!” em cridaven amics i enemics per fer-me enfadar. I jo, com un babau, els perseguia demanant que ho retiressin. Em venen a la memòria els meus plors a un professor perquè fulano m’havia insultat. “I què t’ha dit?”, em va preguntar; “Rana”, vaig contestar entre llàgrimes, astorant-me pel seu somriure.

Després van venir altres sèries, com Bola de Drac –aquesta ja en català–, o Els Barrufets. Però crec que cap d’elles em va captivar tant com Barrio Sésamo. Si ara el tornés a veure, segur que em sorprendrien Kami, o el Monstre de les Galetes menjant amanida (per explicar als nens la importància del menjar sa), o la Porqueta Pegui fent exercici per estar en forma. Les realitats contemporànies han trobat espai als diàlegs i habits dels personatges, com ara el ioga o el món vegetarià; i no em sorprendria gens que aviat hi apareguessin altres realitats socials que mai fins ara han tingut espai explícit al barri més famós del món, com ara titelles homosexuals o immigrants en societats amb poca barreja ètnica.

Els anys passen però malgrat l’adaptació necessària als nous temps, Sésamo conserva l’essència educativa que va marcar la meva generació i moltes d’altres. Aquest dimarts, els titelles comptaran de nou per ajudar als menuts a aprendre els números, però no s’aturaran al 10 sinó al 40.

Em faig gran.