La reivindicación ignorante de la Hispanidad de Pablo Casado

Washington DC. – Pablo Casado, el presidente del PP, reivindicó hace unos días la Hispanidad como «el hito más importante de la humanidad, solo comparable con la romanización». Y añadió: «es probablemente la etapa más brillante, no de España, sino del hombre, junto con el Imperio romano». Con esta afirmación, Casado muestra no solo su ignorancia sino su desprecio por la historia.

La Hispanidad no es la época más brillante de la humanidad. Probablemente es una de las más controvertidas de la historia de lo que entonces era el reino de Castilla y que hoy, algunos, califican como España. Sigue leyendo

Anuncios

Donar gràcies

Screen Shot 2013-11-28 at 7.17.30 PMWashington, DC. – Aquesta setmana als Estats Units han celebrat el dia d’acció de gràcies (en anglès Thanksgiving day). No és una festa exclusiva d’aquí; també la celebren al Canadà, Puerto Rico i algun altre país amb arrels històriques amb els EUA. És una de les festes que més m’agraden de les tradicions nord-americanes.

El dia d’acció de gràcies commemora la supervivència dels colonitzadors amb el suport dels indis nord-americans quan l’arribada de la primera onada migratòria d’Europa cap al que avui són els Estats Units. El president Abraham Lincoln la va oficialitzar com a festa nacional el 1863 durant la guerra civil, i malgrat el difícil moment històric que vivia la dividida nació, va sobreviure fins els nostres dies.

Com amb moltes tradicions cristianes a Europa, el dia d’acció de gràcies té un origen religiós, malgrat que avui està considerada una festivitat secular. Les famílies americanes es reuneixen i obren les portes de casa per convidar un amic, un conegut, un veí o un company de feina i fer-li un lloc a taula. El gall dindi rostit servit amb mongeta tendra, moniato o puré de patata, i el pastís de carbassa o poma són gairebé obligatoris.

La festa marca també l’inici de la temporada de compres nadalenques. A Nova York, la cadena Macy’s organitza una gran desfilada per l’avinguda Broadway amb carrosses, globus gegants, música i artistes. És la part més secular de la celebració. La més profunda –i la que segurament es perd més fàcilment– és la de l’agraïment. Més enllà de la creença de cadascú, sempre hi ha un motiu per donar gràcies.

Fotos: NYTimes
Pintura: The first Thanksgiving 1621, Library of Congress

Artículo publicado el 30/11/13 en Diari de Tarragona

Secularismo militante

Fuente: NYTimes

Fuente: NYTimes

Washington, DC. – Eslovaquia celebra estos días la llegada del cristianismo a las tierras que hoy conforman el país. Hace 1.150 años que los primeros cristianos evangelizaron a sus habitantes dejando desde entonces una profunda impronta que se ha perpetuado en su historia siendo ya parte indeleble de su cultura. Tanta importancia tiene esta efeméride para los eslovacos que el Banco Central del país ha decidido recordarlo acuñando euros con la imagen de los dos monjes bizantinos –Cirilo y Metodio– que mejor simbolizan esa cristianización. Pero a la Comisión Europea no le ha gustado la idea de ver halos y cruces en la moneda común europea.

En Europa hay desde hace años una creciente tendencia a marginar cualquier símbolo religioso de la vida pública, en especial los símbolos cristianos. Este secularismo militante trabaja activamente para construir una identidad europea alejada de su historia porque olvida la importancia del humanismo cristiano en la identidad común.

La religión no se impone, y el respeto a la diversidad es algo incuestionable. Pero la defensa de la neutralidad religiosa no puede significar marginar la religión ni condenarla a la esfera estrictamente privada, porque además de esconder parte de nuestra identidad cultural, condena a las futuras generaciones a ignorar su historia y a perder su identidad.

Artículo publicado el 23/06/13 en Diari de Tarragona

Obama jura quatre vegades

[Publicat el 13/01/13 a Diari de Tarragona]
* * *

Washington, DC. – Barack Obama jura aquest cap de setmana el càrrec pel segon mandat com a President dels Estats Units. Després de guanyar les eleccions del passat 6 de novembre, la Constitució mana que la jura es faci el 20 de gener. Però aquest any, per la coincidència de la data amb diumenge —festiu per l’Administració Federal—, la cerimònia pública de jurament es fa dilluns, quan Obama tornarà a jurar per segon cop.

21inaugural_5-articleLargeL’any 2009, Obama també va jurar dos cops el càrrec. Aleshores, en l’única cerimònia prevista, no va seguir fil per randa la fórmula de jurament que li dictava el President del Tribunal Suprem, John Roberts, i per “prudència” l’endemà va tornar a jurar el càrrec.

Que un president juri dos cops només passa quan el 20 de gener coincideix amb un dia festiu. Només quatre presidents han jurat dos cops per aquesta circumstància; la última vegada que això va passa va ser en el segon mandat de Ronald Reagan, l’any 1985. És gairebé impossible que passi en els dos juraments d’un president re-escollit. Fins ara, només Franklin D. Roosevelt ostentava el rècord d’haver jurat fins a quatre vegades. Roosevelt, però, ho va fer perquè va guanyar quatre eleccions seguides (1933, 1937, 1941 i 1945).

Des de la ratificació de la Vint-i-dosena Esmena de la Constitució, el 1951, cap persona pot ser escollida pel càrrec de president més de dos cops i, per tant, és gairebé impossible que juri el càrrec quatre vegades. Obama es converteix així en el segon president de la història dels Estats Units en fer-ho quatre vegades.

Coincidencias históricas de Lincoln y Kennedy

Washington, DC. – Recibo cada día más de una docena de correos absurdos con chistes, powerpoints, fotografías o textos insultantes contra uno u otro político (estos últimos especialmente cuando se acercan unas elecciones). En el 80 por ciento de los casos, borro directamente los correos (por el título es fácil deducir su contenido). El 20 por ciento restante tienen el privilegio de mi atención, y me atrevería a decir que de ellos, sólo me leo el 2 por ciento. Sigue leyendo