Washington, DC. – Una de les coses que més impacta als visitants de Washington és la presència de ‘sense sostre’ per tot arreu, especialment als parcs de la ciutat. Aquests dies de fred intens te’ls trobes a l’aixopluc dels edificis, abrigats amb draps i mantes que en un altre temps van servir per protegir béns traslladats en alguna mudança. La majoria són afroamericans, i no són pocs els que pateixen alguna malaltia mental el tractament de la qual no poden assumir. Tenen la mirada trista, caiguda; la pell de la cara i les mans s’endevina aspra, i es veu esquerdada pel l’exposició a la intempèrie les vint-i-quatre hores del dia. Durant les hores de sol passegen d’un lloc a l’altre demanat caritat o recollint viandes d’alguna associació benèfica que els prepara entrepans i beguda calenta. Al capvespre, s’apropen a les portalades cercant alguna cantonada protegida del vent o la neu per passar la nit. Les més sol·licitades són aquelles que tenen a la vora una sortida de ventilació de metro on l’aire calent del transport subterrani –d’olor embrutida pel pas dels combois– fa més amable les hores de la nit.

Segons el darrer informe del Govern Metropolità de Washington, publicat l’any passat, a la capital nord-americana hi ha 11.547 ‘sense sostre’, gairebé un 2 per cent de la població. Com la dona que vaig fotografiar aquesta setmana a l’avinguda Connecticut de la ciutat, a només tres carrers de la Casa Blanca. L’havia vist altres vegades; aquest cop, però, em va sorprendre la natural indiferència amb que s’asseia al mig de la vorera per mirar la televisió instal•lada a l’interior d’una oficina bancaria. Quina ironia!

Aquesta xifra d’onze mil ‘sense sostre’, tot i que ha minvat lleugerament en els últims anys, es manté perquè, segons l’informe, «malgrat la lenta recuperació econòmica, els preus dels lloguers segueixen pujant, fent molt difícil l’accés a un habitatge assequible a famílies amb ingressos extremadament baixos», i també «perquè els salaris no han augmentat al mateix ritme que l’augment del cost d’un habitatge».

La presència de ‘sense sostre’ als Estats Units és tan habitual que tristament t’acostumes a veure’ls; tant, que t’immunitzes a la injustícia que suposa ser en un país del primer món on milers de persones viuen en la pobresa més absoluta davant la mirada indiferent dels seus conciutadans. Com l’anònima dona de l’avinguda Connecticut.

Article publicat el 26/01/14 a Diari de Tarragona