Estats Units

El primer en votar als EUA, de l’Arboç

Nova York.- Va viure set anys a Nova York i avui viu a Chicago. «He vingut expressament a votar», m’explica Jordi Benach, nascut a l’Arboç del Penedès fa 44 anys. La casualitat ha fet que avui fos ell el primer català en votar als Estats Units. Va matinar per evitar cues i a quarts de 9 del matí ja era al portal del cèntric edifici de Manhattan on la Generalitat té les oficines de l’agència de promoció comercial ACC10 i de turisme.

Dues urnes i una vintena de voluntaris reben centenars de catalans que volen votar. «Avui sóc aquí», diu Benach mentre aguanta el seu vot a la ranura de l’urna, «i voto pensant en els meu avis, voto pels que no són aquí, voto pels que no van poder parlar català i voto també pels meus nebots, perquè puguin tenir un estat propi al si de la Unió Europea», conclou amb llàgrimes als ulls i en mig d’un silenci sepulcral sota l’atenta mirada dels voluntaris, periodistes i altres votants que feien cua aquest matí.

Sigue leyendo →

Washington celebra la Diada

Washington, DC. – La capital dels Estats Units serà l’escenari, aquest any, de dues celebracions de la Diada. No en va, aquest 11 de setembre farà 300 anys de la caiguda de Barcelona a mans dels exèrcits espanyol i francès sota comandament borbònic. Als nord-americans els agraden les efemèrides amb èpica, i el Govern de la Generalitat no ha volgut perdre l’oportunitat de recordar el significat de la derrota dels catalans en una data tan assenyalada com la d’aquest any. A més, l’activa comunitat catalana es tornarà a reunir per celebrar el «National Day of Catalonia».

El lloc escollit pel Govern ha estat la Decatur House, una mansió situada a escassos metres de la Casa Blanca que forma part del complex històric d’edificis vinculats a la residència del president dels Estats Units. «Durant més de 180 anys, els noms més importants en la política, els negocis i la societat nord-americana s’hi han reunit per celebrar i relacionar-se a l’ombra de la Casa Blanca», explica la web del recinte.

Sigue leyendo →

‘Soccer’

Washington, DC. – Als Estats Units el soccer —futbol, com el coneixem a Europa— mai ha estat un esport de referència. Els anomenats Big Four (els quatre grans: futbol americà, bàsquet, beisbol i hoquei) han dominat durant dècades, i encara avui són els esports majoritaris. Tan per número de seguidors, com per audiències o pressupostos, són imbatibles. Però aquest Mundial de Brasil 2014 està demostrant que el futbol pot convertir-se abans del que molts s’imaginen en un dels grans esports als Estats Units.

Les audiències dels darrers partits de la selecció nord-americana al Mundial han batut tots els rècords. El partit contra Portugal va ser seguit per 25 milions de nord-americans, vuit milions més que el partit més seguit als EUA al darrer Mundial de Sudàfrica 2010. I segons Nielsen —citat per The New Yorker—, l’eliminació contra Bèlgica va aconseguir un rating de 9,6, la xifra més alta mai vista per un partit de futbol d’un Mundial a la cadena esportiva ESPN.

Sigue leyendo →

Donar gràcies

Screen Shot 2013-11-28 at 7.17.30 PMWashington, DC. – Aquesta setmana als Estats Units han celebrat el dia d’acció de gràcies (en anglès Thanksgiving day). No és una festa exclusiva d’aquí; també la celebren al Canadà, Puerto Rico i algun altre país amb arrels històriques amb els EUA. És una de les festes que més m’agraden de les tradicions nord-americanes.

El dia d’acció de gràcies commemora la supervivència dels colonitzadors amb el suport dels indis nord-americans quan l’arribada de la primera onada migratòria d’Europa cap al que avui són els Estats Units. El president Abraham Lincoln la va oficialitzar com a festa nacional el 1863 durant la guerra civil, i malgrat el difícil moment històric que vivia la dividida nació, va sobreviure fins els nostres dies.

Com amb moltes tradicions cristianes a Europa, el dia d’acció de gràcies té un origen religiós, malgrat que avui està considerada una festivitat secular. Les famílies americanes es reuneixen i obren les portes de casa per convidar un amic, un conegut, un veí o un company de feina i fer-li un lloc a taula. El gall dindi rostit servit amb mongeta tendra, moniato o puré de patata, i el pastís de carbassa o poma són gairebé obligatoris.

La festa marca també l’inici de la temporada de compres nadalenques. A Nova York, la cadena Macy’s organitza una gran desfilada per l’avinguda Broadway amb carrosses, globus gegants, música i artistes. És la part més secular de la celebració. La més profunda –i la que segurament es perd més fàcilment– és la de l’agraïment. Més enllà de la creença de cadascú, sempre hi ha un motiu per donar gràcies.

Fotos: NYTimes
Pintura: The first Thanksgiving 1621, Library of Congress

Artículo publicado el 30/11/13 en Diari de Tarragona

Per dignitat: Via Catalana

9Washington, DC. – Aquesta setmana unes 200 persones a Nova York i més de 80 a Washington es van concentrar a llocs emblemàtics de les ciutats per reclamar més democràcia. L’Assemblea Nacional de Catalunya va organitzar la Via NYC i la Via WDC i la resposta va ser molt positiva si comparem l’assistència amb altres activitats de catalans en aquestes ciutats.

Vaig tenir l’oportunitat de viure i explicar les dues concentracions, on un ambient festiu i il•lusionant movia als assistents a fer sentir la veu compartida amb milers de catalans que volen decidir democràticament sobre el futur. Els que van participar no eren «joves eixelebrats» ni «radicals». Vaig veure famílies amb nens, professionals ben preparats i amb experiència internacional, ciutadans amb món i viatjats que des de la distància senten el país i aporten un gra de sorra per reclamar el seu dret a decidir.

Nova York i Washington –com altres ciutats del món– han estat aquests dies escenaris previs de la Via Catalana de dimecres. Aquestes cadenes humanes són l’expressió pacífica i multitudinària d’una reivindicació democràtica. El seu èxit ens afecta a tots perquè el que està en joc és la dignitat dels catalans i la seva profunda convicció democràtica. Així ho sentien els expatriats de Nova York i Washington, i així crec que es com ho hem de sentir. Participar és una qüestió de dignitat.

Article publicat el 07/09/13 en Diari de Tarragona

Cambrers, sous i propines

Washington, DC. – Aquesta setmana un bon amic reflexionava a Twitter –si es que es pot reflexionar amb 140 caràcters– sobre el maltracte que darrerament diu que rep dels cambrers que l’atenen a bars o restaurants. “Si hagués de decidir els acomiadaments dels sector serveis segons com m’han servit als restaurants”, piulava, “el mes de maig hagués augmentat en 100.000 aturats més”. He de dir que el meu amic és un empresari cada cop més liberal i amant de la nul•la intervenció de l’estat en l’economia (es a dir poques normatives i auto-regulació del mercat). Si d’ell depengués, tots els cambrers que l’han atès en les últimes setmanes haurien de ser acomiadats pel que considera servei poc professional.

photoMés enllà de la coincidència que la majoria de cambrers amb els quals el meu amic ha tingut tractes l’han atès malament, la seva piulada a Twitter va embrancar-nos en un intercanvi de missatges sobre els sous i les propines.

Als Estats Units és habitual que, de mitjana, el client deixi al cambrer entre un 18% i un 20% de propina; és literalment el seu sou. Els empresaris només els paguen la Seguretat Social; la resta ve de la generositat dels clients en un país on sí hi ha cultura de deixar propina. Segons el meu amic, caldria importar aquesta pràctica perquè millorés l’atenció al client.

No crec, però, que això funcionés a Catalunya com sí funciona als Estats Units. No tenim cultura de propines generoses, i copiar el sistema faria encara més precari l’ofici de cambrer. Els estatunidencs són dels més generosos del món en aquesta pràctica; fins i tot si el servei és dolent, deixen propina–menys, segurament, però en deixen–.

A casa nostra podria funcionar un punt mig: l’empresari hauria de garantir al cambrer el sou mínim i oferir-li una bonificació sobre beneficis, a més de les propines. Als clients, però, ens caldria ser més generosos.

Article publicat el 08/06/13 a Diari de Tarragona

Falses promeses

Washington, DC. – Estudiants graduats a una vintena d’universitats dels Estats Units han demandat als seus centres per publicitat enganyosa. Diuen que quan els van vendre el programa, els van presentar xifres falses d’expectatives laborals. Entre els denunciats hi ha la University of San Francisco, la Southwestern University o la California Western School of Law, on estudiar costa de mitjana 40.000 dòlars l’any (uns 30.000 euros).

mba_successA l’estat espanyol tres escoles de negocis podrien veure-li les orelles al llop: l’Instituto de Empresa, ESADE i l’IESE. Aquestes escoles segueixen el model privat estatunidenc de formació. Venen programes directius i màsters com una inversió rendible, els quals, malgrat el seu alt cost (uns 40.000 euros), compensen per la ràpida recuperació econòmica de la despesa en graduar-se. El problema arriba quan el graduat no millora laboralment o perd la feina, deixant-lo frustrat i amb un deute que l’ofega econòmicament.

Són responsables l’IE, ESADE o l’IESE d’aquest fracàs? No directament perquè no controlen ni el mercat laboral ni l’economia, però sí moralment perquè en van fer una venda amb només les dades estadístiques que més els afavorien, amb promeses de col•locació i millora laboral que no sempre es compleixen, i amb una filosofia elitista allunyada de la realitat que impregna totes les matèries durant el curs fent creure als estudiants que pel fet de ser un dels seus MBA l’èxit no els abandonarà mai.

Quan els arribarà la primera denuncia?

Article publicat el 25/05/13 a Diari de Tarragona

Democràcia, llibertat de premsa i resignació

Lee C. Bollinger, president de la Universitat de Columbia

Nova York. – Lee Bollinger, president de la Universitat de Columbia, explicava aquest dijous a Nova York com “el desenvolupament econòmic i l’aparició de mitjans de comunicació globals han contribuït decisivament a l’expansió de la democràcia i la llibertat”. Bollinger ho defensava durant l’obertura del seminari Llibertat de premsa, criteris i democràcia a Llatinoamèrica, on un grup de professionals han analitzat l’estat de la qüestió durant dos dies de debat.

“La transparència dels governs, la voluntat de rendir comptes i el sentit de democràcia són fonamentals per una societat” on el paper dels mitjans i la qualitat periodística juga un “rol fonamental”, insistia aquest investigador expert en la Primera Esmena de la Constitució dels EUA.

Algú entre l’auditori va recordar-li que a Llatinoamèrica, tot i l’avanç de la democràcia, hi ha un “progressiu desprestigi dels polítics, i una constant desafecció ciutadana de la política”.

Escoltant-los, vaig pensar que l’anàlisi de Bollinger i del saberut espectador no són problemes exclusius de Llatinoamèrica. El Vell Continent viu avui problemes similars, on la distància entre polítics i ciutadans és cada cop més gran, i els mitjans tenen cada dia menys credibilitat. La diferència és que a Europa la ciutadania ja ocupa els carrers, i a Llatinoamèrica encara es resignen. ¿Fins quan?

Article publicat el 04/05/13 a Diari de Tarragona