>Seattle, WAS.- Sempre he pensat que la Costa Oest és un altre món, o si més no, podria ser un país diferent als Estats Units. Crec que en aquesta percepció hi influeixen dues coses: la primera és el dinamisme i actitud de la gent que hi viu —positius, de vida tranquil•la, amable, comunitària i innovadora; sense que això signifiqui ineficàcia o desídia—, i el segon, que té molta influència sobre aquest estil de vida, és la diferència horària. Les tres hores menys respecte de la Costa Est i les nou amb Europa fan que quan aquesta gent s’aixequen al matí, la majoria de coses ja han passat. A Washington, DC, el President matina i la majoria de decisions o gran actes passen abans del migdia. I les notícies d’Europa, amb tantes hores de diferència són aigua passada a ulls d’un californià, per exemple, que viu enganxat a l’ultima noticia que li arriba al seu I-phone o a la seva Blackberry. Són gent, doncs, que viuen en un cert aïllament, els límits temporals del qual són la mateixa costa oest. Aquesta teoria la vaig comprovar anant de San Francisco a San Diego ara farà un any i l’he confirmat ara visitant la ciutat de Seattle.

Aquesta capital de l’estat de Washington, a tocar del Canadà, està rodejada d’aigua i natura ben conservada per un clima propici, plujós i primaveral gran part de l’any, que la fan amable al visitant. Durant anys, Seattle ha estat un centre tecnològic on Microsoft, Boeing o altres companyies tenen les seves oficines centrals, i aquest dinamisme econòmic i tecnològic es nota en el nivell de vida. Els preus són més cars que a la Costa Est, i per citar només altres dos exemples reveladors, us diré que mai havia vist tantes avionetes privades i jets de luxen aparcats a l’aeroport, o tantes embarcacions d’esbarjo que esperaven amarrades el cap de setmana per sortir a navegar. “És una ciutat de rics on es nota la inflació”, em resumia amb encert una companya americana.

El ritme de vida i de treball de la gent és radicalment diferent al que percebo a la capital del país, a Nova York quan hi vaig de visita o a Europa, on l’agenda i el rellotge marquen ritmes de feina que aqui no es veuen. No dic que a la Costa Oest no treballin, però quan ho fan és sense tensió, sense estrés; potser per això la creativitat i la innovació han liderat, i lideren encara, la seva economia. Per feina vaig assistir a dues llargues reunions a la Fundació de Bill i Melinda Gates on el vestit oficiós dels treballadors amb qui em vaig creuar eren els texans i les samarretes informals (a la sala de la meva reunió jo era l’únic que portava corbata). “Aquí la gent té clar que money comes from jeans not from ties” (els diners venen dels texans no de les corbates), em va explicar un colombià que hi treballa. “És precisament per aquesta filosofia que la Fundació Gates, com altres institucions i empreses de la zona, aposten més per crear companyies amb un concepte de campus universitari que amb un estil de bufet d’advocats neoyorquins o d’analistes de la city londinenca”.

En aquest plantejament de vida laboral innovador i relaxat imagino que també influeix l’entorn que rodeja la ciutat, on el ciment i la natura conviuen en una harmonia envejable. Les vistes al riu de la meva oficina, com la de la majoria d’edificis, són inspiradores i bocabadants en alguns casos (l’amaratge d’avionetes al riu o els ferris anant d’una riba a l’altre em van ajudar poc a centrar-me en la conversa). Si he de destacar alguna postal, però, em quedo amb la posta de sol des de l’Edgewater Hotel, a tocar de l’aigua on la vermellor de l’horitzó tintava el color natural del riu. Estic convençut que els Beatles, quan van dormir per primera vegada a Seattle, es van quedar en aquell hotel precisament per les seves vistes.

Si visiteu Seattle, us agradarà. Sapigueu però que la gent és extremadament amable, informal i relaxada; i que la diferència horària us farà sentir molt lluny de tot arreu.