El primer en votar als EUA, de l’Arboç

Nova York.- Va viure set anys a Nova York i avui viu a Chicago. “He vingut expressament a votar”, m’explica Jordi Benach, nascut a l’Arboç del Penedès fa 44 anys. La casualitat ha fet que avui fos ell el primer català en votar als Estats Units. Va matinar per evitar cues i a quarts de 9 del matí ja era al portal del cèntric edifici de Manhattan on la Generalitat té les oficines de l’agència de promoció comercial ACC10 i de turisme.

Dues urnes i una vintena de voluntaris reben centenars de catalans que volen votar. “Avui sóc aquí”, diu Benach mentre aguanta el seu vot a la ranura de l’urna, “i voto pensant en els meu avis, voto pels que no són aquí, voto pels que no van poder parlar català i voto també pels meus nebots, perquè puguin tenir un estat propi al si de la Unió Europea”, conclou amb llàgrimes als ulls i en mig d’un silenci sepulcral sota l’atenta mirada dels voluntaris, periodistes i altres votants que feien cua aquest matí.

Sigue leyendo

Anuncios

Alerta amb el biaix de l’statu quo

Source: JobsDB

Foto: JobsDB

Washington, DC. – Catalunya viu una situació de no retorn. Més enllà de les preferències de cadascú, l’única cosa que sembla segura hores d’ara és que res tornarà a ser com era. Des de fa més de dos anys, els catalans hem perdut la por a dir que ja n’hi ha prou. Però aquest clam per canviar les coses té un perill que pot posar-lo en qüestió: el biaix de l’statu quo.

L’any 1998, dos investigadors de les universitats de Boston i Harvard van publicar un interessant estudi sobre aquest efecte en la presa de decisions dels individus. William Samuelson i Richard Zerkhauser demostraren com, davant una opció de canvi, «els individus, de manera desproporcionada, opten per quedar-se en l’statu quo». Els investigadors expliquen que al nostre inconscient s’hi amaga la por al canvi, que actua com a una força aturadora davant una elecció que desconeixem malgrat que la situació actual sigui clarament dolenta o perjudicial.

En els darrers 30 anys (per no anar més enrere), els catalans no només no ha aconseguit un reconeixement del que som, sinó que hem vist com s’han multiplicat els greuges i actes de menyspreu. Quan arribi l’hora de decidir, el biaix de l’statu quo es farà present, i el primer pas per no ser-ne víctimes és ser-ne conscients. Els interessats en mantenir l’statu quo apel•laran fins al final al missatge de la por, però és a les nostres mans recordar que les coses poden ser millors.

Agraeixo a Liz Castro la referència a l’estudi.

Article publicat el 16/11/13 a Diari de Tarragona