Washington, DC.- És difícil ser reconegut si no existeixes. Catalunya no és un estat i, per tant, té moltes menys oportunitats de ser reconeguda arreu del món per si mateixa, perquè qualsevol intent de reconeixement oficial topa immediatament amb la diplomàcia del Regne d’Espanya. Des del retorn del president Tarradellas i la recuperació de la Generalitat ho hem vist infinitat de vegades; la última i més significativa és la polseguera que va aixecar el 2007 la decisió de l’aleshores vicepresident català, Josep Lluís Carod-Rovira, d’obrir oficines de representació catalana a ciutats estratègiques del món com ara Nova York o París. Les anomenades Delegacions van ser objecte de dures crítiques per part, no només de veus polítiques i mediàtiques espanyoles, sinó també del partidisme més rebutjable al si de Catalunya. Sigue leyendo
Diplomàcia pública i compromís col•lectiu
* * *