Washington, DC. – La noticia de la detención del director gerente del FMI me llegó como muchas de las cosas importantes que pasan en este país: por una alerta electrónica del The New York Times. Tuve que leerla dos veces porque me costó creer el motivo por el que Dominique Strauss-Kahn había sido obligado a bajar de un avión, esposado y llevado a una comisaría neoyorquina para ser interrogado. No tardó la especulación en formular teorías de lo más variopintas para explicar su caída en desgracia. Todas ellas apuntaban sin pruebas a una conspiración cuyo fondo rezumaba una alianza anti socialista que alineaba al actual presidente francés Nicolas Sarkozy con el tradicional rechazo estadounidenses a la izquierda, cualquiera que sea. Recuerdo que al principio llegué a creer en la teoría. “¿Cómo un hombre con la experiencia de Strauss-Kahn puede haber sido tan estúpido más aún sabiéndose amenazado, como él mismo declaro semanas antes? No puede ser”, me justifiqué días después de su detención en una tertulia con amigos. Sigue leyendo
crítica
La inquisició contra Avatar
>
El problema del personatge de Sigourney Weaver és que és un “good guy”, un dels bons de la trama, i és clar, no pot ser que sent bo, fumi. La pressió ha obligat al mateix director, James Cameron, a emetre un comunicat per defensar-se. “[Weaver] és maleducada, diu paraulotes, beu i fuma; (…) i a més no té cura del seu cos humà, només del seu cos avatar”, diu Cameron, tot subratllant que és una crítica a la gent que avui dia no es cuida mentre s’entrega al “món dels videojocs i Internet”.
Sabeu molts del meu rebuig al tabac, i també del poc que crec en la prohibició per se. Sí crec en el respecte a la llibertat de l’altre que, segurament en molts casos, ens portaria a situacions de limitació més estrictes que les actuals, a Espanya si més no. Però l’existència d’aquesta mena d’inquisició em sembla desproporcionada. Les pel•lícules són un mirall de la realitat que ens envolta, on la gent fuma. No sóc partidari de cintes on s’amagui o tergiversi les conseqüències del tabac (és, sense dubtes, nociu per la salut), però d’aquí a perseguir una pel•lícula d’animació perquè un personatge fumi em sembla un gra massa.
Sóc conscient que James Cameron ha trigat segons en contestar personalment a les crítiques perquè sap que la polèmica forma part de la promoció de l’obra. Malauradament els defensors d’un cinema sense fum li fan el joc al director i la productora, i fins i tot un mal favor a la causa antitabac: ara, quan vegi la pel•lícula estaré molt pendent de la seductora actuació de Sigourney Weaver.
Gustau Alegret 