Con Carles Puigdemont, presidente catalán

Washington DC (28 mar. 17). – El Presidente de Catalunya, Carles Puigdemont, está de visita oficial en Estados Unidos. Tras viajar a Boston llega a Washington y, antes de reunirse con diversos congresistas, aceptó conversar con NTN24. Esta es la entrevista que matuvimos hoy… Sigue leyendo

Anuncios

Estados Unidos mira discretamente a Catalunya

Washington, DC. – Es cierto que la respuesta de Estados Unidos a la demanda de miles de catalanes que quieren votar siempre ha sido la misma. «Es un tema interno», repiten como un mantra cada vez que en público o en privado preguntamos a la Administración norteamericana sobre el tema catalán. No se salen del guion, aunque leyendo entre líneas uno advierte que están muy pendientes de cómo evolucionan las cosas. Saben quién es quién, cuáles son las posiciones y, más importante aún, cuáles son los retos planteados en la democracia española. Por eso, me pareció muy significativo que esta semana, coincidiendo con el Día Internacional de la Democracia, el Secretario de Estado, John Kerry, elogiase «el privilegio de votar».

«Hay pocas ideas más poderosas y universales que la democracia», dijo Kerry a través de un comunicado difundido por el Departamento de Estado. «El privilegio de votar, la libertad de decir lo que se piensa, el derecho a un Gobierno del pueblo y para el pueblo, estas son ideas que continúan inspirando».

Sigue leyendo

Washington celebra la Diada

Washington, DC. – La capital dels Estats Units serà l’escenari, aquest any, de dues celebracions de la Diada. No en va, aquest 11 de setembre farà 300 anys de la caiguda de Barcelona a mans dels exèrcits espanyol i francès sota comandament borbònic. Als nord-americans els agraden les efemèrides amb èpica, i el Govern de la Generalitat no ha volgut perdre l’oportunitat de recordar el significat de la derrota dels catalans en una data tan assenyalada com la d’aquest any. A més, l’activa comunitat catalana es tornarà a reunir per celebrar el «National Day of Catalonia».

El lloc escollit pel Govern ha estat la Decatur House, una mansió situada a escassos metres de la Casa Blanca que forma part del complex històric d’edificis vinculats a la residència del president dels Estats Units. «Durant més de 180 anys, els noms més importants en la política, els negocis i la societat nord-americana s’hi han reunit per celebrar i relacionar-se a l’ombra de la Casa Blanca», explica la web del recinte.

Sigue leyendo

Microsoft, ‘castells’ y Barcelona

Washington, DC. – La Colla Joves Xiquets de Valls y la ciudad de Barcelona son los protagonistas de la nueva campaña de Microsoft para promocionar el servicio Cloud (nube) que la empresa quiere internacionalizar. Microsoft utilizar una imagen del concurso de castells (torres humanas) de Tarragona del año 2010 en la que la Joves de Valls (una agrupación cultural que promueve esta tradición catalana) levanta una de las torres más espectaculares de conseguir: la 3 de 9 amb folre (torre de nueve pisos de tres personas con refuerzo en la base).

La fotografía la descubrí el martes pasado en la contraportada del suplemento Business (Negocios) del prestigioso periódico The New York Times. La imagen es la misma que Microsoft utiliza en su página web para dar la bienvenida a los navegantes que quieren saber más sobre este producto.

Sigue leyendo

La diplomàcia dels detalls

demana-als-lider-europeus-suport-per-consultaTarragona (Catalunya). – Quan treballava a la Generalitat era pràctica habitual que, en escriure una carta a un ministeri a Madrid, l’enviéssim en català i en castellà. Intentàvem que el text cabés en una cara d’un foli i, per estalviar paper, imprimíem el document per ambdós costats. Enteníem que el català era la llengua pròpia de Catalunya i el castellà la de l’interlocutor.

Artur Mas ha enviat aquesta setmana una carta a 27 líders europeus i a d’altres governs del món explicant que una gran majoria de catalans vol votar si Catalunya ha de ser un Estat independent que pugui decidir la seva relació amb Espanya i la Unió Europea; i que el Govern de Madrid no vol que voti encara que existeixin vies possibles si hi ha voluntat política.

La iniciativa de Mas entra dins del que era esperable, però si ho fa, hauria de cuidar els detalls. No crec que filtrar la correspondència a un líder europeu sigui molt professional. Segur que a la Cancellera alemanya, Angela Merkel, no li ha fet massa gràcia veure la seva carta a la premsa. Però és que a més, no entenc per què la Secretaria de Relacions Exteriors ha apostat per dirigir-se a Merkel en anglès quan hagués pogut demostrat més sensibilitat fent-ho en alemany. El mateix aplica pel President francès, François Hollande, i per a la resta de líders al capdavant de països amb altres llengua nacionals que no siguin l’anglès. I sí, a més també podrien haver-ho fet en català. Hauria estat una bona manera de ser coherents i de recordar-li a l’interlocutor que tenim una llengua de la qual ens sentim orgullosos.

Article publicat el 04/01/14 a Diari de Tarragona

Rajoy nega la democracia

Screen Shot 2013-12-14 at 7.52.02 PMWashington, D.C. – Aquest dijous, el President Mas i pràcticament dos terços del Parlament de Catalunya van anunciar l’acord per demanar al Govern espanyol permetre als catalans decidir lliurement el seu futur. La resposta immediata de Madrid ha estat la negació sense oferir alternatives. Aquest cop de porta no és una novetat. L’Estat espanyol ni vol ni ha volgut atendre el clam pacífic i democràtic de la societat catalana dels últims temps. Les peticions s’han repetit i la resposta sempre ha estat el ‘no’.

El ‘no’ al Pacte Fiscal: El setembre de 2012, Mas es reuneix amb Rajoy i li presenta la necessitat de millorar el finançament català. Rajoy respon que la proposta «és contrària» a la Constitució i l’acusa de propiciar «divisió» i «inestabilitat institucional». Com a conseqüència, Artur Mas convoca eleccions anticipades i el Parlament català aprova per majoria absoluta una resolució per a convocar una consulta per a què els catalans puguin determinar «lliure i democràticament el seu futur col·lectiu».

La carta del ‘no’: El juliol de 2013, Mas s’adreça formalment a Rajoy exposant-li «la necessitat d’abordar el diàleg i la negociació que permetin al poble català celebrar la consulta, d’una manera pactada, en el termini més breu possible, dins els marcs legals que s’estableixin». Gairebé dos mesos després, Rajoy respon negant el diàleg: «El millor servei a la legitimitat democràtica que vostè invoca és respectar el marc jurídic», ignorant que és precisament aquest marc jurídic el que no aporta solucions per resoldre la situació.

El ‘no a la ‘Tercera Via’: El setembre de 2013, el catalanisme «unionista» comença a parlar d’una ‘Tercera Via’ com a resposta a la reivindicació independentista. La idea té un ampli ressò en mitjans espanyols, malgrat la indefinició del concepte. Molts catalans i espanyols hi veuen un intent d’afavorir el diàleg amb Madrid, però Rajoy menysprea la idea: «No sé exactament en què consisteix la ‘Tercera Via’».

El ‘no’ al PPC: L’octubre de 2013, Alícia Sánchez-Camacho planteja un model de finançament únic per a Catalunya per millorar la precària situació de les finances catalanes i alhora frenar el que considera el desafiament de Mas. La proposta és desacreditada 24 hores després pel seu propi partit, que la menysté apel·lant a la solidaritat entre espanyols i oblidant les excepcions d’hisenda pròpia del País Basc i Navarra.

El ‘no’ al PSC: El novembre de 2013, l’expresident català José Montilla interpel·la a Rajoy al Senat sobre la necessitat de concretar la ‘Tercera Via’ i abordar una reforma territorial a Espanya per trobar l’encaix per Catalunya: «Dialogar sense moure’s només pot fer augmentar la frustració i el deteriorament de la situació», li diu Montilla. Rajoy respon tornant a negar el diàleg emparant-se en la Constitució: «Crec en la unitat nacional i crec que la sobirania és del conjunt dels espanyols».

El ‘sí’… per negar el diàleg: La única moció aprovada pel PP sobre la ‘qüestió catalana’ al Congrés la va presentar fa dos mesos el partit espanyolista UPyD atribuint el «dret a decidir» a tot el poble espanyol i subratllant que «sota cap concepte» una part de la ciutadania pot decidir sobre l’organització territorial de l’Estat.

Catalunya té una llarga tradició d’autogovern, de compromís democràtic i de lluita per la recuperació de les llibertats (des del s. XVIII, contra l’absolutisme francès, al s. XX, contra el feixisme franquista). Des de la recuperació de la democràcia l’any 1978, els catalans han votat inequívocament i majoritàriament a favor de la recuperació de l’autogovern perdut durant segles, i sempre apostant per la negociació amb Espanya per trobar l’encaix que reconegués la seva identitat nacional.

L’esgotament social per un tracte fiscal injust, els constants menyspreus i intents per frenar el progrés natural de la llengua i cultura catalanes, o decisions judicials polititzades contra la identitat i autonomia de Catalunya han canviat la mentalitat a milions de catalans: la gran majoria ja no accepten seguir sent una regió d’Espanya en les condicions actuals.

Avui, la reivindicació catalana està liderada per la societat civil d’una manera pacífica i transversal, que vol exercir el dret civil i democràtic més fonamental. Vol votar si Catalunya ha de ser un Estat independent que pugui decidir la seva relació amb Espanya i la Unió Europea. Els partits catalans al Govern i els principals partits de l’oposició han intentat reiterades vegades dialogar amb Madrid, però malgrat la intensitat, constància i característiques d’aquest clam social, cívic i democràtic, el Govern de Madrid nega el diàleg.

Qui té por a la democràcia? Qui té por a votar?

Raimon Puigjaner, emprenedor i consultor internacional; Arnau Gallard, especialista en relacions internacionals; Gustau Alegret, periodista corresponsal als EUA

Article publicat el 15/12/13 a Diari de Tarragona

A favor de Israel

Artur-Shimon-Peres-Jerusalem-ACNWashington, DC. – Artur Mas ha realizado el que seguramente ha sido el viaje más importante de esta legislatura. Durante cuatro días el President lideró en Israel a una treintena de empresarios y directores de institutos de investigación con sede en Catalunya. Pero a pesar del éxito político –fue recibido por el Presidente Simon Peres– y económico, no han faltado las críticas al viaje. ¿El motivo? La poca atención prestada a Palestina. En el Parlament, Pere Navarro, del PSC, le dijo que podría haber pasado unas horas visitando al pueblo palestino, «que tan mal lo pasa»; Joan Herrera, de ICV-EUiA, le recordó que «la dignidad de un pueblo −el catalán− no puede ir en detrimento de otro −el palestino−»; y el Portavoz de la CUP, David Fernàndez, le criticó «la falta de respeto a una sociedad como la nuestra que ha luchado durante muchos años por la resolución de este conflicto».

¿Qué le pasa a la izquierda catalana? Israel no es una dictadura; es una democracia representativa con una economía de libre mercado y unos niveles de desarrollo humano y libertad de expresión que lo sitúan a años luz de los países de Oriente Medio que lo rodean. No lo hace todo bien; el Estado de Israel comete errores y su política de fronteras genera desacuerdo, pero de ahí a enarbolar la bandera anti-israelí de manera permanente hay un abismo que debemos ser cuidadosos de no cruzar.

No visitar Palestina no puede ser interpretado como un desprecio a nadie. Israel es un país amigo, un socio que nos conviene más allá de estar en desacuerdo con algunas de sus políticas.

Fotos: EFE

Artículo publicado el 23/11/13 en Diari de Tarragona

Alerta amb el biaix de l’statu quo

Source: JobsDB

Foto: JobsDB

Washington, DC. – Catalunya viu una situació de no retorn. Més enllà de les preferències de cadascú, l’única cosa que sembla segura hores d’ara és que res tornarà a ser com era. Des de fa més de dos anys, els catalans hem perdut la por a dir que ja n’hi ha prou. Però aquest clam per canviar les coses té un perill que pot posar-lo en qüestió: el biaix de l’statu quo.

L’any 1998, dos investigadors de les universitats de Boston i Harvard van publicar un interessant estudi sobre aquest efecte en la presa de decisions dels individus. William Samuelson i Richard Zerkhauser demostraren com, davant una opció de canvi, «els individus, de manera desproporcionada, opten per quedar-se en l’statu quo». Els investigadors expliquen que al nostre inconscient s’hi amaga la por al canvi, que actua com a una força aturadora davant una elecció que desconeixem malgrat que la situació actual sigui clarament dolenta o perjudicial.

En els darrers 30 anys (per no anar més enrere), els catalans no només no ha aconseguit un reconeixement del que som, sinó que hem vist com s’han multiplicat els greuges i actes de menyspreu. Quan arribi l’hora de decidir, el biaix de l’statu quo es farà present, i el primer pas per no ser-ne víctimes és ser-ne conscients. Els interessats en mantenir l’statu quo apel•laran fins al final al missatge de la por, però és a les nostres mans recordar que les coses poden ser millors.

Agraeixo a Liz Castro la referència a l’estudi.

Article publicat el 16/11/13 a Diari de Tarragona