El Barça, Bill Gates y el valor de un acuerdo

Washington, DC. – Bill Gates es el hombre más rico del mundo. La revista Forbes lleva dos años diciendo que ha sido superado por el empresario mexicano Carlos Slim, pero como él mismo suele decir cuando le preguntan por ese ranking, “tendría casi el doble de lo que tengo si no hubiera donado tanto”. En marzo de este año su fortuna fue cuantificada en más de 56.000 millones de dólares y el desembolso de la fundación que lleva su nombre y el de su mujer, Melinda, alcanzó los 33.000 millones de dólares.

Sigue leyendo

Anuncios

Pasión barcelonista en Centroamérica

Antigua (Guatemala). – La vida me ha llevado esta vez a Guatemala a disfrutar del mejor fútbol que recuerdo. Con poca previsión y mucha anticipación decidí planificar una breve visita a esta república centroamericana parando en cuatro puntos que sin ser los únicos, sí creo que son fundamentales para conocer el país: su capital —Ciudad de Guatemala—, La Antigua Guatemala, un volcán de los varios que tiene el país (en mi caso el Pacaya), y el mágico lago Atitlán (lugar que sólo puedo comparar a mi experiencia en Machu Picchu, Perú). Sea como fuere mi viaje, coincidió con la final de la Champions, en la que —¿quién no se ha enterado aún?— el Barça se encumbró como rey de Europa anulando a un Manchester United impotente con un contundente 3 a 1. Qué equivocado estaba al pensar que esta coincidencia de agendas me relegaría a ver solo el partido vibrando por los colores que quiero — ¡ha sido impresionante el fervor barcelonista que he visto este fin de semana! Sigue leyendo

Passió blaugrana a Washington

[Article i entrevista publicats al ‘Diari ARA’ el 26 de febrer de 2011]
* * *

Washington, DC – Raimon Puigjaner mai no es va imaginar la passió que podia despertar el Barça a Washington DC (EUA). En els últims mesos, ha liderat un grup de joves -catalans i estrangers- que es van proposar organitzar el barcelonisme a la capital nord-americana, i els seus esforços s’han vist recompensats fa poc quan la junta directiva del Barça va aprovar la creació de la nova penya barcelonista de Washington.

“Quan vam començar a convocar la gent ara farà un any no érem més d’una vintena d’amics, i avui la mitjana per partit és de setanta persones”, explica orgullós Puigjaner, escollit president de la penya. Tenen més de cinc-cents socis, la majoria nord-americans i llatinoamericans d’origen o família que treballen o estudien a la capital dels Estats Units. Sigue leyendo

Les fronteres del futbol i el Barça

>
Washington, DC.- La febre barcelonista té cada vegada fronteres més llunyanes. D’uns anys ençà, la marca Barça o F.C.Barcelona és àmpliament coneguda als Estats Units, malgrat que el futbol, com l’entenem els europeus, no és l’esport de referència al país. El futbol americà (American futbol) té més a veure amb el rugby que amb el futbol de La Liga, la Champions o qualsevol altre lliga europea. I el que nosaltres entenem com a futbol, aquí se l’identifica més com soccer, paraula més aviat britànica. Sigui com sigui, el Barça d’avui sorprèn gratament a propis i estranys, a seguidor i rivals, recollint lloances com feia anys que cap equip aconseguia.

La penetració del futbol als Estats Units està estretament lligada a la immigració llatina que amb cada generació de nascuts o vinguts, fan del futbol una part intrínseca d’aquest país d’acollida, l’arrel del qual ja no és la del white anglosaxon protestant sinó més aviat la d’una diversitat tan amplia que és aquesta mateixa la que dóna la idiosincràsia al país. Sigui com sigui, i arrossegat per la immigració llatina, el futbol és una passió i un negoci als Estats Units, i això és veu en les samarretes, les penyes o els bars que aposten per oferir els partits en detriment d’altres esports. A Washington, per exemple, fa uns mesos que s’ha creat la penya barcelonista que malgrat la seva joventut, aconsegueix mobilitzar a un bon grup de gent cada cap de setmana i cada partit de la Champions (malgrat que la diferència horària obligui als seguidors a sortir de l’oficina gairebé després del cafè).

No puc ignorar l’efecte Messi en aquesta ampliació de fronteres barcelonistes. Ens agradi o no, el Reial Madrid ha estat un referent durant molts anys per molts apassionats del futbol a Llatinoamèrica, i encara ho continuant sent. Dos de cada tres amb els quals he parlat de futbol darrerament se m’han declarat seguidors madridistes, però tots sense excepció s’han tret el barret davant un Messi que no deixa de sorprendre’ns a cada partit.

Sigui com sigui, la premsa –que és un reflex de la realitat que interessa al lector— en parla. Exemples bon són els d’aquesta setmana durant la tornada de quarts de final de la Champions quan el The New York Times li va dedicar 3 columnes a la victòria de l’equip i la proesa de Messi; o el vídeo que recomanava The Washington Post, comparant el jove argentí blaugrana amb l’històric Maradona.