Nova York.- Va viure set anys a Nova York i avui viu a Chicago. “He vingut expressament a votar”, m’explica Jordi Benach, nascut a l’Arboç del Penedès fa 44 anys. La casualitat ha fet que avui fos ell el primer català en votar als Estats Units. Va matinar per evitar cues i a quarts de 9 del matí ja era al portal del cèntric edifici de Manhattan on la Generalitat té les oficines de l’agència de promoció comercial ACC10 i de turisme.

Dues urnes i una vintena de voluntaris reben centenars de catalans que volen votar. “Avui sóc aquí”, diu Benach mentre aguanta el seu vot a la ranura de l’urna, “i voto pensant en els meu avis, voto pels que no són aquí, voto pels que no van poder parlar català i voto també pels meus nebots, perquè puguin tenir un estat propi al si de la Unió Europea”, conclou amb llàgrimes als ulls i en mig d’un silenci sepulcral sota l’atenta mirada dels voluntaris, periodistes i altres votants que feien cua aquest matí.

Als Estats Units hi ha dos punts de votació durant tot el dia. L’altre és a San José, Califòrnia, on també hi ha una oficina de promoció comercial del Govern. Durant tot el matí, centenars de catalans s’hi han apropat per exercir el seu dret a votar. Segons la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, als Estats Units hi ha 7.958 catalans inscrits, dels quals uns dos mil viuen a l’àrea de Nova York. “Hi ha molts més catalans, però aquests són els que oficialment tenim identificats”, m’explica un voluntari.

“No toco de peus a terra”, diu la Carme Calderé que ha volat des de Mineapolis per votar. Va nèixer a Berga fa 63 anys i en fa 35 anys que viu als Estats Units. Avui és professora de matemàtiques a la universitat. “Vaig aprendre català a la clandestinitat i vaig viure la catalanitat a través dels meus pares i de mossèn Armengou que ens ensenyava català d’amagat”, recorda emocionada. “Estic orgullosa”, conclou, “i sobre tot, estic molt contenta de veure la mobilització de la generació jove”.

Aquest sentiment també el comparteix Rowan Ricardo Phillips, de 39 anys, nord-americà casat amb una catalana que aquest matí ha votat a Nova York. Té la nacionalitat espanyola i se sent “un català més”. Avui l’ha acompanyat la seva filla a collibé, a qui en Phillips ha demanat que agafés el sobre amb ell per dipositar-lo junts a l’urna. Phillips és escriptor i tradueix obres catalanes a l’anglès, explica amb un català molt correcte i fort accent nord-americà.

L’organització del procés de votació als Estats Units ha estat liderat per voluntaris amb l’estreta col·laboració de la Generalitat. A Nova York una vintena de persones, la majoria joves, han treballat perquè avui tot funcioni amb normalitat. La Marta Camps, de l’ANC, n’és una. Fa tres setmanes que es va apuntar com a voluntària i avui no podia contenir l’emoció. “Sento una gran alegria, una enorme felicitat”, explica.

També en Josep Juan, de 52 anys, que des de bon matí organitzava la cua al carrer. “Sóc voluntari perquè crec que amb la meva participació farem més seriós el procés”. En Juan és enginyer de camins i des de fa quatre anys viu al barri de Queens, a Nova York. Quan parlo amb ell, encara no ha pogut votar. “Ho faré més tard i ho faré recordant el pare i el meu germà que va morir jove als 35 anys”, diu amb emoció per concloure que ell “sempre ha cregut en la independència de Catalunya”.

Publicat el 10/11/14 a Diari de Tarragona

Anuncios

4 comentarios en “El primer en votar als EUA, de l’Arboç

  1. Deia Josep Pla que “és molt més difícil descriure que opinar i per això tothom opina”. Brillant descripció, Gustau. Enhorabona

Los comentarios están cerrados.