Washington, DC. – Als Estats Units el soccer —futbol, com el coneixem a Europa— mai ha estat un esport de referència. Els anomenats Big Four (els quatre grans: futbol americà, bàsquet, beisbol i hoquei) han dominat durant dècades, i encara avui són els esports majoritaris. Tan per número de seguidors, com per audiències o pressupostos, són imbatibles. Però aquest Mundial de Brasil 2014 està demostrant que el futbol pot convertir-se abans del que molts s’imaginen en un dels grans esports als Estats Units.

Les audiències dels darrers partits de la selecció nord-americana al Mundial han batut tots els rècords. El partit contra Portugal va ser seguit per 25 milions de nord-americans, vuit milions més que el partit més seguit als EUA al darrer Mundial de Sudàfrica 2010. I segons Nielsen —citat per The New Yorker—, l’eliminació contra Bèlgica va aconseguir un rating de 9,6, la xifra més alta mai vista per un partit de futbol d’un Mundial a la cadena esportiva ESPN.

Des que vaig arribar als EUA el 2007 no havia vist mai un interès tan gran pel futbol. Fa dues setmanes, la cèntrica plaça de Dupont Cercle, a Washington, es va omplir de gom a gom per seguir el partit contra Portugal; i no va ser la única ciutat. A Chicago, San Francisco o Houston va passar el mateix. Els Estats Units estan canviant acceleradament.

Dècades enrere, la immigració europea es rendia al futbol americà o al bàsquet com una manera més d’integrar-se al país d’acollida. Avui la immigració és majoritàriament llatina, la qual no veu incompatible seguir un esport encara minoritari als Estats Units (si el comparem amb els quatre grans) amb sentir-se part del país que els acull. Més encara: he vist aquests dies a hondurenys, salvadorenys, veneçolans o mexicans sentint com a pròpia la selecció nord-americana, quan la seva d’origen no jugava.

Però no només els llatins tenen interès en el futbol. Els estatunidencs més liberals i els joves més anglosaxons també es destaquen per l’interès en aquest esport. És tan evident la coincidència ideològica i social que no són pocs els conservadors que han criticat aquests dies el futbol per considerar-lo aliè a la cultura americana. «És estranger (…) com el sistema mètric decimal que molts liberals adoren perquè és europeu», escrivia una polèmica columnista.

Veient la tendència demogràfica dels EUA —on el 2060 s’espera que els 53 milions de llatins que avui viuen al país arribin als 128 milions—, s’entén el neguit d’alguns. D’altres, però, no perden el temps i ja miren com treure-hi suc. El magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch ha comprat els drets de Rússia 2018 i Qatar 2022 per la seva cadena Fox Sports.

No tinc dubtes que aquest Mundial ha deixat clar que aviat podrem parlar dels Big Five, soccer inclòs.

Foto: Stephen M. Dowell / Orlando Sentnel / June 7, 2014

Article publicat el 13/07/2014 a Diari de Tarragona

Anuncios

3 comentarios en “‘Soccer’

  1. Que pusieron pantallas en la calle? Que envidia! En Barcelona el onanismo soberanista no permite disfrutar de esa suerte. Esperemos que este articulo lo lea el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, y la proxima vez no prohiba las pantallas de television en la ciudad para ver a la seleccion española

  2. Gràcies per l informacio, Gus.
    Algun milionari americà que vulgui triomfar ha de comprar directament l equip del Llagostera. Ha pujat a segona divisió A amb un presupost de 24.000 euros jugador any. Club exemplar !

  3. Gustau:
    Ho vaig poder comprovar a l’aeroport JFK el dia que jugaven Bègica i els EUA.
    Increïble!

Los comentarios están cerrados.