Washington, DC. – La setmana passada el President Artur Mas va visitar els EUA. Va ser un viatge curt; escurçat per poder assistir a la proclamació del Príncep Felip com a Rei d’Espanya. Va aterrar a Filadelfia la tarda del dilluns 16 de juny i va marxar pel mateix port tres dies després, a quarts de set del vespre. Tres dies en territori nord-americà… dels quals només mig dia tenia agenda pública. Què va fer la resta del temps? Segons els responsables de premsa de Presidència, Mas tenia «agenda privada que no comentem».

En una informació que vam difondre dimecres passat vam revelar que Artur Mas va ser dilluns a Washington, abans de viatjar a Raleigh, a l’estat de Carolina del Nord. Mas va desplaçar-se en cotxe des de l’aeroport de Filadèlfia per assistir a un sopar a casa d’un particular on, a més, estaven convidats una desena de persones vinculades al món dels ‘think-tanks’, el desenvolupament i les relacions internacionals aquí a la capital estatunidenca. En aquest sopar, a més, també hi havia un ex congressista dels EUA.

Per respecte als assistents i a l’organitzador del sopar, no puc donar noms ni més informació que la que explico aquí. El que em sorprèn, però, és que el Govern negui el sopar: el secretari d’Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, va assegurar dijous que el President no va estar a la capital nord-americana en la seva visita als Estats Units. En una conversa amb periodistes a Sacramento (Califòrnia), on participava en els actes de la delegació catalana que van prosseguir viatge sense Mas, Albinyana va afirmar que el president català no va mantenir cap contacte ni reunió a Washington.

Quan vaig revelar la trobada de Mas, els explico que abans havia contrastat la informació amb dues fonts diferents. Avui, davant les declaracions del Secretari d’Exteriors de la Generalitat, vull difondre part d’un correu electrònic d’un dels assistents en el que em confirma que va ser-hi i que Artur Mas va fer tard (com a conseqüència del retard en el seu vol), però que sí va arribar.

És inacceptable que Albinyana menteixi. Artur Mas té dret a tenir una agenda discreta en els seus viatges, però si aquesta agenda es fa pública, la mentida no pot ser la resposta. Mas i els seus assessors han de ser capaços d’explicar que —com vaig comprovar— Mas va voler trobar-se amb un grup de gent interessada en el tema català per explicar-se. Què hi ha de dolent en això?

Mapa FIL - REGHi ha molts elements que contradiuen la versió d’Albinyana. Segurament la més eloqüent és la increïble explicació de que Mas va viatjar en cotxe des de Filadèlfia fins a Raleigh, capital de Carolina del Nord, on l’endemà tenia els actes de la seva agenda pública. La distancia per carretera entre les dues ciutats és més de 600 quilòmetres (gairebé 7 hores), i tant Filadèlfia com Raleigh son hub de US Airways, aerolínia amb la que va volar Mas. Per què algú hauria volgut que Mas viatges gairebé 8 hores en avió des de Barcelona i, aterrat amb jet-lag, hauria pensat que anar en cotxe durant 7 hores més era una opció bona pel President?

No, Mas no va anar en cotxe a Raleigh des de Filadèlfia; va anar en cotxe fins a Washington i, després del sopar, va volar des de l’aeroport Ronald Reagan de la capital fins a Carolina del Nord en un dels últims vols de la nit.

En democràcia, la mentida no es de rebut, ni que sigui per justificar un procés de construcció nacional que requereix de la discreció necessària. Mas no va fer res dolent (que se sàpiga): voler explicar el país i la situació que viu avui Catalunya entra dintre del que els ciutadans esperen d’ell. El que no pot acceptar la ciutadania és la mentida. Entre altres coses perquè forcen un altra pregunta: què amaguen? Als Estats Units o el Regne Unit —per citar dos exemples—, Albinyana hauria de dimitir.

Article publicat el 29/06/14 a Diari de Tarragona

Anuncios

11 comentarios en “El sopar de Mas a Washington

  1. Estimat Gustau, et recordo que en aquest proces hi han enemics, i que no sempre es bo que sapigan els teus moviments, es de calaix!

    • Gràcies, Xavi. Crec, però, que la transparència és fonamental en el procés de construcció nacional. Com dic a l’article, Mas té dret a tenir una agenda privada, però si s’acaba sabent, aleshores ha de ser capaç de donar explicacions. La mentida no pot ser la resposta.

      -G

  2. Estàs emprenyat, eh? Pensa que potser és l’amfitrió de la trobada qui demana – o exigeix- discreció. En qualsevol cas sempre hauria estat millor dir “no hi ha comentaris” o fins i tot “ara no toca”. Què hi farem!

  3. Una mentira mas, una menos no importa ya… cosas del personaje en cuestión. El que nace lechon muere puerco… y a este su San Martin le está muy cercano

    • No hace falta decir que llamar “personaje” al presidente de Catalunya, elegido democraticamente y la expresión a continuación, que no voy a repetir, confirma la catadura moral del anónimo que tiene costumbre de escribir como tal en los blogs de Gustau…algún dia podemos pedir lo identifique..
      Tenint raó en el tema plantejat, les consequències …son aquestes, una llàstima donar arguments als que solament busquen el nostre sometiment !

  4. En primer lugar es de cobarde insultar bajo el sinonimo de Anonimo. Eres valiente al denuncicar la mentira. Pero yo me pregunto te compensa meterte en estos berenjenales? Ningun politico se merece que te jueges el tipo por ellos. La mentira en este pais no esta condenada. En los paises serios efectivamente ya habria dimitido el responsable de ella.

    • Gracias FV. No estoy de acuerdo. Creo que, cada uno desde su responsabilidad, ha de trabajar por una sociedad más justa y más transparente. Y los ciudadanos tenemos la obligación de exigirselo a los políticos.

      -G

  5. Ja fa dies que et vui felicitar per l’exclusiva del viatge secret d’Artur Mas i la valentia de la teva denuncia de les mentides.
    Una abraçada

Los comentarios están cerrados.