CR2Tarragona (Catalunya).- Feia temps que no el saludava en persona. La última vegada va ser a Nova York, quan hi va anar en viatge oficial com a vicepresident del Govern. Aquell dia, Josep-Lluís Carod-Rovira va dinar amb un grup de catalans que érem a Manhattan per coordinar-nos i estrènyer les relacions entre els casals del Canadà i els Estats Units. Aleshores, Carod-Rovira era un polític actiu, i imagino que escaldat per tantes crítiques –moltes ad hominem– es va mostrar prudent amb nosaltres. Va escoltar més que parlar (cosa que em va decebre molt perquè en aquestes trobades informals sempre esperes alguna confidència per entendre millor el què passa).

Ahir ens vam retrobar. Em vaig haver de presentar perquè em reconegués. Va somriure i es va interessar per la meva feina i per com ens veuen des de l’estranger. Lluny de la primera línia política, Carod-Rovira està avui més relaxat que la última vegada que el vaig veure a Manhattan. I content. Precisament aquell 2008 va escriure un llibre que avui és tota una premonició: 2014 Que parli el poble català.

Carod-Rovira continua sentit la mateixa passió per Catalunya que l’empenyé a fer política en la clandestinitat del final del franquisme, durant la Transició i, després, en democràcia. És un home cultivat que coneix el país i la seva cultura. Malgrat les seves errades quan va ser al Govern, té una il•lusió pel país que molts polítics ni tenen, ni senten. Espero que continuï fent feina per Catalunya. Seria un luxe, que no ens podem permetre, deixar de banda la seva capacitat intel•lectual.

Article publicat el 21/12/13 a Diari de Tarragona

Anuncios

2 comentarios en “Carod-Rovira

  1. Se m’ha fet curta la peça…pensava que anaves a explicar algo més de la trobada…m’ha passat el que et va passar a tu amb ell a USA: esperava que ens expliquessis més…

Los comentarios están cerrados.