Washington, DC. – Aquesta setmana als Estats Units han celebrat el dia d’acció de gràcies (en anglès Thanksgiving day). No és una festa exclusiva d’aquí; també la celebren al Canadà, Puerto Rico i algun altre país amb arrels històriques amb els EUA. És una de les festes que més m’agraden de les tradicions nord-americanes.

El dia d’acció de gràcies commemora la supervivència dels colonitzadors amb el suport dels indis nord-americans quan l’arribada de la primera onada migratòria d’Europa cap al que avui són els Estats Units. El president Abraham Lincoln la va oficialitzar com a festa nacional el 1863 durant la guerra civil, i malgrat el difícil moment històric que vivia la dividida nació, va sobreviure fins els nostres dies.

Com amb moltes tradicions cristianes a Europa, el dia d’acció de gràcies té un origen religiós, malgrat que avui està considerada una festivitat secular. Les famílies americanes es reuneixen i obren les portes de casa per convidar un amic, un conegut, un veí o un company de feina i fer-li un lloc a taula. El gall dindi rostit servit amb mongeta tendra, moniato o puré de patata, i el pastís de carbassa o poma són gairebé obligatoris.

La festa marca també l’inici de la temporada de compres nadalenques. A Nova York, la cadena Macy’s organitza una gran desfilada per l’avinguda Broadway amb carrosses, globus gegants, música i artistes. És la part més secular de la celebració. La més profunda –i la que segurament es perd més fàcilment– és la de l’agraïment. Més enllà de la creença de cadascú, sempre hi ha un motiu per donar gràcies.

Fotos: NYTimes
Pintura: The first Thanksgiving 1621, Library of Congress

Artículo publicado el 30/11/13 en Diari de Tarragona