Brasília (Brasil). – El psicòleg estatunidenc Abraham Maslow va teoritzar fa 60 anys sobre la jerarquia de les necessitats humanes. La seva famosa piràmide explica com, conforme es satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior). És una lluita que ens acompanya sempre, una motivació aspiracional que ens apropa a l’autorealització personal.

brasilia_protest_cc_62813Brasil és un país de gairebé 200 milions de persones, de les quals, fa només vint anys, dos terços vivien en situació de pobresa. Avui, però, només un de cada tres brasilers es pot considerar pobre. El país ha fet un gran canvi gràcies a l’estabilitat política assolida en la dècada dels 90 que va implantar un model de creixement econòmic fortament basat en el consum i unes polítiques social ambicioses. La combinació va permetre progressar milions de persones que van veure millorar les seves necessitats i desitjos a mesura que sortien de la pobresa. (Ver también The Middle-Class Revolution, Francis Fukuyama WSJ).

Ho he vist amb els meus ulls aquests dies a Brasília, la capital, que tot i ser una ciutat bombolla plena de funcionaris i polítics, sí mostra una societat amb poder adquisitiu, entregada al consum de cars restaurants, roba o cotxes de luxe. Aquests nouvinguts són cada cop més, i conviuen amb els no tan afavorits fins ara, però que aspiren a sumar-s’hi aviat.

Aquelles millores que arrenquen als 90 també van portar als brasilers més consciència democràtica, més sentit reivindicatiu i menys tolerància a la corrupció. I és clar, ara que l’actual model econòmic del Brasil —encara molt basat en el consum— s’esgota i posa en qüestió la continuïtat de les millores socials, els brasilers surten al carrer. Volen un canvi de model —més productiu i més just— que continuï democratitzant el benestar i posi fi a la corrupció.

Article publicat el 06/07/13 a Diari de Tarragona

Anuncios