Washington, DC. – Pau Casals (1876-1973) no suportava la música de Claude Debussy (1862-1918) ni la de Gustav Mahler (1860-1911). Els dos compositors van ser contemporanis de Casals, i amb Debussy, Casals va coincidir a París a principi del segle XX. Les raons d’aquesta animadversió del mestre vendrellenc per l’obra dels reconeguts compositors francès i austríac me les ha explicades avui tot dinant un respectat advocat instal•lat a Washington.

El meu company de taula és un home cultivat, amant de les arts — especialment de l’òpera. Durant molts anys va freqüentar els festivals de música clàssica de Puerto Rico on va formar part del consell organitzador del conegut Festival Casals de Puerto Rico, fundat pel mateix Casals qui es va exiliar a l’illa durant la dictadura de Franco.

“Casals no volia ni sentir a parlar de Debussy”, m’explica l’amic advocat. “Detestava sentir qualsevol obra seva. Quan un dia li vaig preguntar per què, vaig descobrir que Debussy li havia robat una novia”.

“Mahler és una altra cosa; en aquest cas el tema ja era per les composicions [de l’artista austríac]. Fins i tot Casals feia broma amb el nom de Mahler per descartar la seva obra: ‘Mahler és molt dolent —deia Casals—; el seu cognom ja ho diu tot; Mahler, malo, malo, malo…’” [la pronunciació alemanya de Mahler és /maːlɐ/].

Per això les obres de Debussy i Mahler no van formar part dels repertoris de música dels festivals Casals de Puerto Rico des de la seva primera edició, el 1957, fins la mort del mestre —qui n’era el director—, el 1973.