El perill de caure en l’oportunisme

Washington, DC.- En qualsevol campanya electoral hi ha d’haver una estratègia que tingui clars quins seran els eixos del debat fins el dia de les eleccions i quins els temes. Els temes son la part explícita i manifesta del debat en una campanya, exemples de l’eix subjacent. Hi ha molts analistes que pensen que no tenir identificats en cada moment els temes sobre els que posicionar-se és no tenir companya, i tenir-los és començar a guanyar una elecció.

Als Estats Units hi ha eleccions l’any vinent. Queden 12 mesos i els dos partits ja estan en campanya. Els demòcrates presenten Barack Obama a la reelecció, i els republicans promocionen en unes primàries a una desena de precandidats, entre els quals avui destaca l’ex gobernador de Massachusetts, Mitt Romney.

No hi ha dubta que un dels grans eixos de la campanya del 2012 serà l’economia, o millor dit, com recuperar-la de l’estancament actual i crear ocupació. El deute, els impostos als rics, la llei per crear llocs de treball o els rescats públics als bancs són alguns dels temes que estan ja marcant l’agenda del debat. Des de principis d’octubre, però, el moviment dels indignats nascut a Nova York i estès ara per tot el país s’han convertit en un dels principals.

El President Obama i el seu equip ja han decidit convertir la indignació contra Wall Street “en un dels elements centrals de la campanya”, com explica l’assessor presidencial David Plouffe en declaracions al The Washington Post. Volen aprofitar l’èxit creixent de la protesta per, d’una banda, recuperar popularitat i, de l’altra, atacar el candidat republicà amb més possibilitats avui, Mitt Romney, recordant que en el seu dia va treballar com a executiu a una empresa inversora.

La última enquesta del diari (conjunta amb la cadena ABCNews) evidencia que el 68 per cent dels votants independents i el 60 per cent dels republicans no tenen una bona opinió de les grans institucions financeres, fet que reforça l’interès dels equips de campanya per convertir les protestes en tema central del debat. Si els d’Obama ja ho té clar, Romney tampoc ha badat, i en els darrers dies s’ha solidaritzat amb el moviment, intentant responsabilitzar Obama i les seves polítiques com les causants de la crisi.

L’estratègia dels dos bàndols, però, pot no sortir-los tan beneficiosa com sembla. Tant Romney com Obama tenen cua de palla, perquè els dos han festejat amb Wall Street i les seves campanyes reben quantioses donacions del sector. Des de la passada primavera, Mitt Romney ha rebut 1,5 milions de dòlars en donacions de treballadors d’empreses com Morgan Stanley, Highbridge Capital Management (fons d’inversió) o Blackstone (fons de capital privat). I Obama fins a 270.000 dòlars d’empreses financeres; les mateixes que en la darrera campanya electoral li van fer les aportacions més generoses.

Recuperar l’economia no passa precisament per demonitzar la indústria financera o el sector bancari. Les dues són clau per garantir el creixement del sector productiu i crear ocupació. Desprestigiar Wall Street i els bancs sense matisos és irresponsable, como també ho són algunes de les propostes que es repeteixen sense criteri entre els indignats acampats.

És cert que Wall Street i els bancs fa temps que han perdut credibilitat i reputació. Exemples com la recent decisió de Bank of Amèrica de fer fora 30.000 treballadors, alhora que pagava 11 milions de dòlars a dos ex directius en concepte d’indemnització, no ajuden a millorar-ne la imatge.

Demòcrates i republicans farien bé d’escoltar els indignats sense atiar l’odi contra Wall Street, alhora que el sector bancari i financer hauria de canviar algunes pràctiques inacceptables, més quan per sobreviure a la crisi del 2008 van haver de ser rescatats amb diners públics. Ningú nega que no siguin un dels principals pagadors d’impostos, però això no els dóna carta de naturalesa per justificar determinades decisions que, en molts casos, sembla que beneficien més als directius que a la societat.

La recuperació de l’econamia és la prioritat i, per tant, és ja l’eix indiscutible de la campanya electoral estatunidenca — els temes que en marquen l’agenda hi estaran vinculats fins el dia de la votació. Seria desitjable doncs que les propostes dels candidats —tot escoltant el moviment d’indignats— plantegessin mesures valentes i realistes que, fugint de l’oportunisme partidista i la demagògia electoral, ajudessin a redefinir un sistema per fer-lo més just i equitatiu. El que està en joc és la mateixa credibilitat del sistema polític i econòmic.

Anuncios

Un comentario en “El perill de caure en l’oportunisme

  1. Ja coneixeu la meva opinió, el sistema capitalista, te els seus dies comptats per la codìcia dels bancs d´inverssió i tot tipus de brokers especulat amb materies primeres de tot tipus ( inclós alimentàries); bons; accions..amb sistemes quasi robotitzats , mentres els pobres inversos d´a peu i el conjunt de ciutadans del planeta no poden menjar, no tenen diners per fer funcionar l´economia productiva i tot els actius trontollen..ó el Sr. Obama posa frè a aquesta situació ó el model acabará amb el sistema.

Los comentarios están cerrados.