Visita a ‘Voice of America’

Washington, DC. – Aquests dies que es parla tant de retallades a l’administració nord-americana he tingut l’oportunitat de visitar la seu de Voice of America, un monstre obsolet de mitjans de propaganda sobre els Estats Units i els seus valors que sobreviu encara gràcies a una important partida de fons públics. Els lectors més grans segur que recorden millor que les joves generacions què és Voice of America, o si més no Radio Free Europe o Radio Liberty, emissora creada per contrarestar l’ofensiva comunista durant la guerra freda a Europa en la dècada dels anys 60 i 70.

El grup de Voice of America compta avui amb diverses cosines-germanes (depenent de les llengües o paisos als quals el Govern vol arribar). A més de  Radio Free Europe/Radio Liberty, el grup manté les emissions de Radio Martí TV, Radio Free Asia, Alhura TV, Radio Sawa i Radio Farda. A través de totes aquestes emissores, els Estats Units difonen el seu missatge en 65 llengües a més de 125 mercats arreu del món.

Moltes d’aquestes empreses públiques estan ara en procés de transformació ja que el motiu pel qual van ser creades ha desaparegut, i en l’era del Twitter o l’Internet no tenen sentit, més si les seves audiències són cada cop més baixes.

En la recepció de l’edifici que tenen al carrer C del sudoest de Washington el visitant por llegir ‘La nostra missió [es] promoure la llibertat i la democràcia, i millorar la comprensió a través de la comunicació multimèdia d’informació precisa, objectiva i equilibrada de notícies, informació i altres programes sobre els Estats Units i el món per al públic estranger’. L’0bjectiu, però, no se’l creuen ni els mateixos legisladors ja que per por a intoxicar als seus conciutadans, des de 1948 està prohibit que emetin els seus continguts al si dels Estats Units.

Gràcies a una amiga periodista, vaig fer una privilegiada visita a les instal·lacions passant per les diferents redaccions, estudis i controls, als quals s’arriba a través de llargs, alts i amples passadissos de l’edifici — molt espai per poca gent (vaig veure moltes taules buides i molts despatxos amb les llums apagades malgrat ser un dia laborable en un horari d’oficina). Recordo encara ara la sensació d’estar visitant un monstre funcionarial, desmotivat i ancorat en el passat. Ni el fantasma comunista existeix avui, ni la lluita contra Castro sembla una prioritat mediàtica o governamental; i el que sí podria ser ara una prioritat —el pròxim Orient— està àmpliament cobert per altres mitjans com Al-Jazeera, amb més prestigi que l’oficialista Alhurra TV.

Per què es mantenen, doncs, aquests mitjans? En molts casos, com el de Radio Martí TV, per pressions de lobbies i congressistes al quals els interessa políticament. Em deia la meva amiga periodista que encara treballa per aquesta radio i televisió que “avui no ens veu ni ens escolta gairebé ningú”. És cert que és difícil fer una enquesta d’audiència per aquests mitjans perquè la majoria s’adrecen a zones o països autocràtics, però en l’era d’Internet no sembla tenir massa sentit pensar que poden ser (encara) una referència. Potser perquè els legisladors se’n comencen a adonar o potser perquè la crisi els obliga, aquest any (fiscal) el Congrés nord-americà els ha retallat el pressupost — poc però és significatiu. Dels 759 milions disponibles l’any passat, aquest 2011 em disposen de 748. Massa diners encara per uns objectius tant poc clars i uns canals tan poc eficaços.

Anuncios

Un comentario en “Visita a ‘Voice of America’

  1. A demunt del Golf de Roses, a Girona, estaban les antenas de l´anomenada Radio PIRENAICA, (Radio Liberty), que emitian i a la vegada perturbaban l´emisora del Partit Comunista que desde Alemania Oriental, radiaba contra el Regim de Franco. Avui desmantelladas per innecesarias. Ja disposem de democracia d´esquerras desde 1980.

Los comentarios están cerrados.