A qui beneficia criticar News Corporation?

[Artículo publicado el domingo 24 de julio en el Diari de Tarragona]
* * *

Washington, DC.- ‘Creem i distribuïm noticies, esport i entreteniment d’alta qualitat arreu del mon’. Així continua presentant-se la companyia de l’empresari Rupert Murdoch a la seva pàgina web tot i els escàndols de males pràctiques periodístiques i il•legalitats que aquests dies fan trontollar el seu imperi mediàtic i qüestionen la credibilitat del magnat. Sense dubte, les acusacions són greus i les conseqüències que tindran, difícils encara de predir. Alguns, però, que ara l’ataquen amb virulència, no es mouen només pel convenciment de denunciar il·legalitats o per preservar el bon nom del periodisme.

Aquí als Estats Units, com gairebé a tot el món occidental, el cas Murdoch s’ha convertit en el culebrot de l’estiu — fa dies que els mitjans en van plens. D’entre tots ells, el The New York Times en destaca. El rotatiu ha començat literalment una cacera de bruixes dedicant a l’afer grans espais al paper i a la web. Fins ara, l’exemple més preeminent ha estat el bloc del periodista Andrew Ross Sorkin qui dimarts, en la portada del suplement d’economia del diari, carregava no només contra Rupert Murdoch, sinó contrat tot el seu consell de direcció, José Ma. Aznar inclòs. Deia Sorkin que tots ells “ben bé podrien anomenar-se amics de Rupert”, (suggerint la idea que tots formen part d’una banda de malfactors) que davant les greus acusacions “es mantenen en silenci en mig de l’escàndol”.

És cert que les acusacions contra alguns periodistes d’alguns mitjans de News Corporation són molt greus, però sempre és bo preguntar-se a qui pot beneficiar l’afebliment o caiguda de l’imperi mediàtic que durant anys ha construït Murdoch.

Als Estats Units, sense dubtes, el gran beneficiar és el The New York Times. I al Regne Unit —per citar un altre mercat amb forta presència de mitjans de News Corporations—, al The Guardian i The Observer entre els diaris no sensacionalistes. Doncs són precisament aquests dos els principals ariets d’aquesta guerra oberta contra el magnat i el seu imperi. Les dues capçaleres són fortes i influents, i la seva aposta pel cas Murdoch crea opinió pública i arrossega a d’altres mitjans en una croada que amaga també altres interessos.

En el cas del The New York Times, l’animadversió va més enllà de la rivalitat empresarial que manté amb el també novaiorquès The Wall Street Journal. És públic el poc apreci personal entre els Murdoch i la família que controla el Times, els Sulzberger. En una recent famosa portada d’un suplement del Journal el rotatiu aprofitava un reportatge sobre les preferències de les dones de països rics pels homes d’aspecte femení, per colar en la il·lustració principal una part del rostre del competidor Arthur Sulzberger Jr, editor del Times.

En el cas del Regne Unit —on s’haurien produït les escoltes telefòniques il•legals—, ¿sabeu quin diari va ser el primer en fer públic l’escàndol de News Corporation? El The Guardian, qui aquests dies continua furgant en la ferida esperançat en guanyar lectors i recuperar quota de mercat.

A l’estat espanyol, cada dia que passa l’escàndol va més associat a un nom: José Ma. Aznar. És cert que l’ex president espanyol, com a membre del Consell de News Corporation, alguna cosa hauria de dir sobre per què no va saber vetllar per un periodisme ètic i responsable quan s’asseia al consell de la companyia — el seu càrrec i el seu sou ho justifiquen sobradament. Ara bé, llegint les crítiques em pregunto si tots aquells que ara el posen en la picota, ho fan per compromís amb el periodisme o per animadversió política.

La campanya de persecució i denuncia contra alguns mitjans i periodistes de Murdoch és, fins a cert punt, necessària per netejar i preservar les bones pràctiques de la professió periodística; la mateixa denúncia és un triomf del bon periodisme. Ara bé, no podem posar al mateix cistell a tots els mitjans de News Corporation ni a tota la professió perquè estaríem posant en joc la llibertat de premsa. Les crítiques a Murdoch tenen fonament, però l’acarnissament del rival pot fer trontollar mitjans no inculpats en l’escàndol, reduir així la competència i posant injustament en qüestió el periodisme en general. Els grans perjudicats seriem els ciutadans.

Anuncios

Un comentario en “A qui beneficia criticar News Corporation?

  1. Com a Pare de la criatura, pot ser no auria de dir, qu´em sembla que poses el dit dins la llaga.!

Los comentarios están cerrados.