Washington, DC. – Josep Cuní, com tots els periodistes que el matí del 2 de maig eren al capdavant d’un informatiu, va donar la noticia: «Ossama Bin Laden és mort». Obama ho havia anunciat hores abans i Cuní ho explicava aquell dia a TV3 connectant en directe amb Washington on «davant mateix la Casa Blanca (…) hi ha Antoni Bassas». Si mireu les imatges, veureu que efectivament en Bassas té la Casa Blanca al seu darrere, però ell no era al «davant mateix de la Casa Blanca» com havia dit en Cuní; tot i que ho semblava.

Fixeu-vos en una cosa: la majoria de corresponsals de televisió que informen des de Washington, ho fan sovint des del mateix lloc. Tots tenen la mateixa imatge de la Casa Blanca de fons, en un picat que permet veure-la des d’uns set pisos d’alçada i sempre des del mateix angle. La imatge és real perquè a més de canviar la llum en funció de l’hora del dia, s’hi veu moviment. Com s’ho fan, doncs, tots els corresponsals —n’hi ha milers a la capital— per no coincidir al mateix lloc per fer les seves connexions, especialment en dies de noticies que han de ser explicades en directe? La resposta és que els corresponsals no són on sembla. Sí tenen darrera una imatge de la Casa Blanca, però ells són als seus estudis fent la connexió (de fet, tant podrien ser a Washington com a Kuala Lumpur). El que l’espectador veu és un muntatge: a l’estudi, el periodista que fa la connexió en directe té al seu darrere un fons verd a sobre del qual, per una tècnica coneguda com a croma, s’hi sobreimprimeix una altra imatge, en aquest cas de la Casa Blanca. I d’on ve aquesta imatge de la Casa Blanca en temps real? D’una altra càmera situada al centre de la ciutat, concretament a la façana d’un hotel —el The Hay-Adams— ubicat a l’altra banda de la plaça Lafayette, a la cantonada dels carrers H i 14. Des de d’alt de l’hotel, s’hi pot veure la mateixa perspectiva que veu l’espectador darrere els corresponsals.

Abans, quan la tecnologia no permetia aquests muntatges, els corresponsals que informaven de l’activitat de la Casa Blanca o el President, pujaven a la terrassa del Hay-Adams per fer les seves connexions. Buscaven –com ho fan els que cobreixen el Congrés— tenir de fons la institució de la qual parlen per ajudar al televident a situar la noticia. Avui, però, ja no cal que vagin a l’hotel; avui poden estar còmodament asseguts a un estudi.

Vaig conèixer un corresponsal que en dies de nevada a Washington, es posava abric i guants per fer el directe des de l’estudi. “He de baixar molt la temperatura de l’aire condicionat per no suar”, em deia somrient. Ell, com l’Antoni Bassas ara per TVC o Lorenzo Milà per TVE, fan servir el croma. El que no he pogut comprovar, però, és si es posen abric, guants o barret per explicar què fa Barack Obama.