Bachmann i el primer debat republicà

Michele Bachmann

Washington, DC. – La matinada de dimarts és va fer als Estats Units el primer debat electoral dels republicans que es postulen per ser el cap de cartell (primàries) en les eleccions de l’any vinent. Barack Obama ja fa temps que ha dit que optarà a la reelecció com a candidat demòcrata. Els republicans, però, aspiren a derrotar-lo el 2012 i recuperar la Casa Blanca. La situació del país els esperança: l’economia no remunta, el dèficit és aclaparador, l’atur es manté inusualment alt, el cost de les dues guerres erosiona la Casa Blanca cada dia que passa… i tot i la remuntada en la popularitat per la mort de Bin Landen, el President Obama no gaudeix dels millors moments com a gestor i genera dubtes sobre si es capaç de liderar la recuperació.

Quan falta, doncs, gairebé un any i mig per les eleccions, la CNN ha reunit els, fins dilluns, set candidats perquè s’expliquin (avui ja n’hi ha més que s’han postulat), i alhora, demostrar que en televisió no hi qui els guanyi: el plató estava especialment construït per l’esdeveniment, la disposició dels candidats en semicercle amb uns grans decorats de fons il·luminats amb el blau demòcrata i el vermell republicà eren impecables, els joc de càmeres i les constants connexions per introduir preguntes de ciutadans, fantàstica; i el presentador, impecable en la moderació i el ritme.

És cert, però, que tenir set candidats a l’escenari no és fàcil per crear un debat, i l’aposta de la CNN per obrir l’espai a televidents va convertir el programa en una cursa de pregunta-resposta, més que en un confrontació d’idees entre ells. En qualsevol cas, el que sí va dominar en la majoria de respostes de tots els candidats van ser les crítiques a Barack Obama, sobre tot en qüestions relacionades amb l’economia i la coneguda reforma sanitària aprovada l’any passat. Vaig trobar a faltar contingut propi més enllà de les crítiques; alternativa real i creïble en el moment de crisi actual on, pel fet de canviar el color del futur president, l’entorn no canviarà pas.

Sigui com sigui, de tots els aspirants del debat a lidera els republicans l’any vinent, l’ex governador de Massachusetts, Mitt Romney, va ser el més sòlid. També un altre ex governador, el de Minnesota, Tim Pawlenty, va demostrar tenir un cert futur. Per la resta, però, no m’hi jugaria un pèsol; les bases republicanes no crec que els hi facin confiança. És cert que el nom que domina els anàlisis post debat és el de la congressista per Minnesota, Michele Bachmann, una dona de 55 anys, amb fama d’ordenada i membre del Tea Party (l’ala més conservadora del partit republicà). Bachmann va jugar ahir molt bé les cartes per aprofitar el trampolí que el debat li podia proporcionar: quan faltaven onze minuts per començar l’emissió va anunciar la seva intenció de presentar-se (aconseguint una immediata reacció a les xarxes socials i mitjans que la van situar com l’element inesperat —i per tant noticiable— de la nit). Durant el programa, Bachmann va apel•lar a la seva retòrica buida i m’atreviria a dir falsa per escalfar l’ambient i destacar així entre els seus contrincants. Va recórrer a frases i afirmacions que aquí, als Estats Units, funcionen, com ara la de definir Obama com un “president d’un sol mandat”. El seu to bel·ligerant, segur i dur en alguns casos, va arrencar més d’un aplaudiment del públic situant-la com una candidata desitjada pels votants republicans, especialment dels més conservadors. Malgrat controlar el discurs, en el joc de càmeres no va sortir massa afavorida per estar rodejada d’homes més alts que ella (contrast que era encara més evident pel fet de ser la única dona).

Penso que a Obama ja li aniria bé tenir Bachmann com a alternativa, perquè si bé és cert que el conservador Tea Party té molta força, la seva radicalitat no l’ajuda a guanyar el centre tant necessari en unes eleccions per arribar a la Casa Blanca. Segons les enquestes de la CNN posteriors al programa, Bachmann va assolir un inesperat 21 per cent a la resposta de qui va guanyar el debat. Els estreteges republicans, però, saben tan bé com Obama que no els convé una candidata com ella, amb posicions socials tant conservadores (s’oposa a la legalització de l’avortament, vol restablir la prohibició de que els homosexuals serveixin a l’exèrcit, i s’oposa al matrimoni entre persones del mateix sexe, entre d’altres).

Aquest debat ha estat doncs el primer; un espai que malgrat no proporcionar un resultat definitiu, sí mostra una tendència a considerar. Queden molts mesos per davant i Bachmann es pot desinflar amb la mateixa rapidesa que avui brilla. Segurament amb l’ascens d’aquesta candidata inesperada del Tea Party, molts al si del moviment es pregunten on es Sarah Palin — ¿encara s’ho està pensant?

Anuncios