Bin Laden, optimisme i crisi

[Artículo publicado en el Diari de Tarragona el 3 de mayo de 2011]
* * *

Washington, DC. – «Estic en condicions d’anunciar al món que una operació militar conduïda pels Estats Units ha aconseguit matar Bin Laden». Amb aquesta frase el president nord-americà, Barack Obama, va passar ahir a la història, tancant un capítol de més de deu anys que ha marcat profundament a la primera potència econòmica i militar del món.

La notícia li ha arribat a Obama en un moment fantàstic per a la seva presidència. Falta una mica més d’un any per a les eleccions i si bé és delicat utilitzar la mort del líder d’Al-Qaida com a bandera electoral, també ho és que la popularitat d’Obama ja s’ha disparat gràcies a la notícia, generant-li una confiança molt necessària per aconseguir la seva reelecció el 2012.

La mort de Bin Laden va provocar una onada nacionalista d’exaltació col.lectiva en algunes ciutats nord-americanes, sobretot a Washington i Nova York. Primer van ser les grans cadenes de televisió, i immediatament milers de persones es van contagiar de l’eufòria i no van dubtar a sortir a cel•lebrar al davant de la Casa Blanca, a la capital, i a la Zona Zero de Manhattan, la notícia que els infon una anhelada satisfacció de la victòria sobre l’enemic. És un sentiment que va més enllà de les famílies dels gairebé 3.000 morts en els atemptats de l’11-S fa 10 anys. És la satisfacció de les milers de famílies amb fills caiguts des de llavors en dues guerres de final fosc —la de l’Iraq i la de l’Afganistan— que tantes preguntes i divisió han generat als EUA i que tants dubtes provoquen encara per la pèrdua d’éssers estimats. I és, en general, una notícia optimista que enorgulleix a tots els nord-americans en un moment difícil, quan el país sembla no superar la crisi econòmica que el té tenallat amb unes xifres d’atur que amb prou feines milloren mensualment.

La mort de Bin Laden, celebrada també al món occidental, és un cop dur contra el terrorisme islamista. «Bin Laden no era un líder musulmà ni aquesta és una guerra contra l’Islam», es va afanyar a dir Obama immediatament després de confirmar la notícia, però sens dubte la seva mort és un torpede contra la resistència de tots aquells que han fet de la religió una bandera terrorista i una excusa per atemptar contra els valors occidentals.

La mort del líder i pensador dels atemptats de l’11-S és una patacada moral per les cèdules extremistes en què s’ha convertit Al-Qaida, i si bé és cert que no acaba amb el terrorisme islamista, sí decapita la seva font d’inspiració més emblemàtica i deixa desorientats als seus seguidors. Encara que ara aquests, paradoxalment, poden reaccionar d’una manera més bel.ligerant que fa una setmana, tot i saber que les seves accions tard o d’hora tindran un preu.

Obama s’ha apuntat un gol que el reforça incontestablement. Ell i el seu equip d’assessors saben dels beneficis que això pot tenir per a la seva reelecció. El President pot dir avui sense dubtar allò de «Missió complerta», cosa que el seu predecessor, George W. Bush va intentar sense èxit amb tant afany. La mort de Bin Laden li dóna més arguments per a complir amb la promesa retirada de l’Afganistan a partir d’aquest proper estiu. Avorta a més les crítiques dels qui l’acusen de ser feble en la seva política de lluita contra el terrorisme, i, per tant, el confirma en el càrrec tantes vegades qüestionat de comander in chief.

Obama només ha d’evitar excedir-se en l’ús d’aquesta victòria col.lectiva que és sentida pels nord-americans com una cosa que excedeix els colors d’un partit polític. Ell s’ha apuntat el tanto que ara ha d’utilitzar amb encert, sense excessos ni partidisme. Si ho aconsegueix, són molts els punts guanyats a la seva reelecció. Ho sap ell i ho saben tots els candidats republicans que s’estan preparant per a plantar-li cara.

Obama ja és el president que va acabar amb l’enemic número u dels Estats Units.

Anuncios

2 comentarios en “Bin Laden, optimisme i crisi

  1. Aquesta mort sense judici potser en provocarà moltes altres, però, si més no, Obama s’haurà guanyat la xapa de sheriff per les properes eleccions. Finalment tenim un sheriff negre, quina il.lusió!

  2. Encara que ja no soc a DC em segueix agradant molt llegir-te ara des de Barcelona Gus. Demà a donar-ho tot a la penya!! Una abraçada!!

Los comentarios están cerrados.