Aleshores, les connexions de la CNN des dels camps de batalla van multiplicar l’audiència de la cadena als Estats Units i arreu del món, situant-la com un referent. Ni les posteriors crítiques a l’excessiva proximitat al discurs oficial la van descavalcar del lideratge. Des d’aleshores, la CNN és una institució informativa que arriba a tot el món, i m’atreviria a dir que a totes les redaccions periodístiques dels grans mitjans de comunicació. Però en un món global on la tecnologia no és exclusiva, altres mitjans li estan disputant la supremacia. La jove cadena de notícies amb seu a Qatar, Al Jazeera s’ha revelat com un ferm competidor en la lliga de les grans televisions internacionals. 

Si la CNN va trobar en les guerres del Golf la seva oportunitat, ara Al Jazeera s’està guanyant el respecte amb la seva cobertura informativa de la situació a Egipte. Ja en les primeres hores de concentracions a El Caire, Al Jazeera va oferir connexions en directe sobre el terreny mentre les grans cadenes nord-americanes tot just començaven a mobilitzar-se per enviar-hi periodistes i productors. És tal la força de la feina dels últims dies de la cadena qatariana que la mateixa CNN s’hi ha connectat diverses vegades per explicar la última hora. Fins i tot la Casa Blanca no amaga ser-ne seguidora. Però la Casa Blanca és una privilegiada ja que Al Jazeera no es pot veure als Estats Units a través dels serveis de cable o satèl•lit, i no és per falta de demanda. El canal en línia Al Jazeera English ha multiplicat per 2.500 el volum del trànsit a la seva web la última setmana, i més d’1,6 milions d’entrades han estat des dels Estats Units. Per què doncs no es pot veure?

Les plataformes de televisió nord-americanes estan saturades i no és fàcil trobar-hi un espai al cable o satèl•lit per a nous canals. La importància d’Al Jazerra, però, justificaria de llarg la seva inclusió a les plataformes dels Estats Units. Ara bé, malgrat que des de Qatar s’han interessat diverses vegades, les companyies nord-americanes no han obert la porta i sembla que cap vulgui ser-ne la primera. Durant la guerra de l’Iraq, l’administració Bush la va criticar amb duresa per la cobertura informativa del conflicte, i no fa pas gaire un dels periodistes més influents de la conservadora cadena FOX, Bill O’Reilly, la va titllar d’antiamericana. 

Tot i la seva joventut (va començar a emetre el 2006), la cadena s’ha guanyat el respecte internacional per l’enfoc informatiu, la modernitat en l’estil i la proximitat a les notícies — a Washington mateix tenen una corresponsalia al centre de la ciutat que moltes televisions voldríen. Ara, amb la crisi d’Egipte, el públic demana Al Jazeera i l’empresa vol aprofitar l’oportunitat per guanyar nous mercats. No hi ha dubte que l’aparició d’un competidor d’aquest nivell als Estats Units faria mal a la CNN (per similitud de model) i a d’altres grans cadenes informatives. La por a la competència estrangera i a les crítiques a qui s’atreveixi a ser el primer en difondre’n el senyal estan retarden una decisió que deixa als nord-americans més tancats en el seu món. La data, però, és qüestió de temps.