L’amenaça a la llibertat

>Washington, DC. – Les agències d’intel•ligència nord-americanes van de bòlit. Durant anys han estat acostumades a fer seguiments de sospitosos i delinqüents interceptant correspondència escrita o converses telefòniques sense més complicació que la d’una ordre judicial, si és que la demanaven. En els últims anys, les noves tecnologies estan superant l’estructura piramidal d’una o unes companyies responsables de connectar usuaris, i ofereixen als individus una xarxa plana on comunicar-se de tu a tu sense intermediació gràcies a noves eines que Internet posa a l’abast de tothom. Skype, xats en línia con els de gmail, hotmail o Blackberry, i el mateix Facebook en són clars exponents. No són poques les empreses que per estalvi de costos i per seguretat (aquestes eines codifiquen la informació amb sistemes que no són a l’abast dels governs) hi aposten per intercanviar informació, opinions i decisions. Conec a més d’un empresari que utilitza l’Skype per reunions confidencials; i a d’altres que aposten pel xat de Blackberry perquè no es refien dels tradicionals missatges de text o sms.

Veient que s’estan quedant “a les fosques” —en paraules d’un funcionari federal—, l’FBI, el Departament de Justícia, l’Agència de Seguretat Nacional i la Casa Blanca, entre d’altres organismes nord-americans, fa mesos que es reuneixen per acordar el contingut d’una llei que, emparant-se en la recurrent ‘seguretat nacional’, vol garantir a l’Estat l’accés a tots els serveis que ofereixin comunicacions. Segons explica el NYTimes, la llei es traduirà en tres grans punts:

  • Les comunicacions amb missatges xifrats haurà de tenir una manera de ser desxifrats,
  • Les empreses estrangeres de comunicació que facin negoci dins els Estats Units hauran d’instal•lar una oficina nacional capaç d’interceptar les comunicacions dels seus usuaris, i
  • Els programadors de software que permetin la comunicació entre usuaris (peer-to-peer) hauran de redissenyar els seus serveis per garantir que es pugui interceptar la comunicació.

La llei, que es preveu que sigui aprovada l’any vinent, contemplarà sancions i multes per les companyies que no la compleixin.

Més enllà del debat sobre la privacitat —que a mi es el que més m’interessa—, la intenció del govern nord-americà és una bomba en la línia de flotació de la innovació, no només per la sensació d’inseguretat empresarial que genera, sinó per la influència que pot tenir en decisions d’inversió al país. Quan parlem de seguretat, no hem de pensar només en l’amenaça terrorista. Milions de dades aconseguides en recerca privada són enviades internament a les empreses, o dades mèdiques de pacients són intercanviades cada dia a hospitals i companyies de salut, i sovint totes aquestes dades estan codificades per seguretat.

L’esborrany de llei que s’està preparant segueix les passes d’altres governs com el de l’Índia o els Emirats Àrabs, on les legislacions estan més avançades, es a dir, els ciutadans i les empreses més despullats davant els governants. Algunes veus a l’Índia ja temen que aquestes polítiques frenin inversors internacionals i malmetin l’objectiu estratègic del país de consolidar-se en un centre mundial d’innovació tecnològica. Més enllà, però, de les conseqüències econòmiques, crec que el debat supera la dialèctica seguretat – privacitat; és ja un debat sobre la llibertat. La seguretat no és més que un nivell acceptable d’inseguretat. Com va dir Eisenhower, “si vols la seguretat total, ves a la presó. Allà t’alimentaran, et vestiran, et cuidaran… L’única cosa que et faltarà es la llibertat”.

Anuncios