>
Washington, DC.- Aquest 11 de setembre no ha estat una jornada com les vuit anteriors commemoracions dels atemptats terroristes als Estats Units. El centre cultural islàmic que està previst construir al sud de l’illa de Manhattan (Nova York) —a la vora de la coneguda com a zona zero—, i les il·luminades intencions d’un pastor baptista de cremar alcorans (intencions que han acabat en no res), han polaritzat una jornada com mai abans s’havia vist.
La religió és part i essència de la nació nord-americana. Des de la seva fundació, aquest país ha estat terra d’acollida de molts que fugien per motius diversos, i que arribaren a aquestes terrers buscant nova vida i fortuna. Podem dir sense por a equivocar-nos que el recurs al nom de Déu ha estat part indestriable de la vida privada i pública dels Estats Units — fins i tot el mateix president exhibeix sense pudor la seva afiliació a una o altra església. Aquest fenomen d’exhibició pública des de la Casa Blanca s’accentua especialment des de John F. Kennedy, la religió del qual és notòriament coneguda. Kennedy ha estat l’únic president cristià catòlic; la majoria, abans i després, han estat protestant de diverses esglésies cristianes com l’episcopal (Ford i Bush pare), presbiteriana (Regan), baptista (Carter i Clinton) o metodista (Bush fill). L’actual president, Barack Obama és cristià, però no se l’associa a una església concreta. La Casa Blanca ha hagut de sortir més d’una vegada en defensa del President dels qui el critiquen per no mullar-se. Ell es considera «cristià de la corrent majoritària».
Sigui doncs quina sigui, la llibertat i el respecte a l’opció religiosa individual de l’altre és part essencial de la vida nord-americana. Per això, que la dreta més conservadora (influent i amb capacitat de fer soroll, això sí) s’hagi mobilitzat per oposar-se a la construcció del centre cultural islàmic a Manhattan ha dividit l’opinió pública del país, una opinió pública fàcilment manipulable per l’alt desconeixement sobre l’Islam. Aquests són alguns de les creences que han arrelat i el contrast amb la realitat (més informació):
«Les mesquites són noves en aquest país».
-N’hi ha hagut des de la seva fundació. Una de les primeres, a Kent Island, MD, data d’entre 1731 i 1733, fundada per un esclau musulmà afroamericà, Job Ben Solomon.
-Al 1970 n’hi havia unes 100 a tot el país, i des d’aleshores es calcula que més d’1 milió de musulmans emigrants han arribat al país obrint-ne centenars de nous espais de culte.
«Les mesquites intenten divulgar la llei islàmica (Sharia) als Estats Units».
-La majoria de mesquites no l’ensenyen per una raó molt simple: és excessivament complicada per la mitjana de creients i, fins i tot, per molts imams.
«La majoria de gent que va a les mesquites als EUA són descendents de famílies de l’Orient Mitjà».
-La última enquesta realitzada el 2009 (Gallup) va evidenciar que el 35 per cent del total del musulmans al país són afroamericans.
-A més de gent descendent de famílies de l’Orient Mitjà, hi ha musulmans blancs, hispans, subsaharians, africans, iranians, europeus i d’Àsia Central, entre d’altres orígens.
«Les mesquites han estat fundades i finançades per grups o governs enemics dels EUA».
-Amb algunes excepcions, la majoria de mesquites s’autofinancien amb les aportacions dels seus fidels.
«Les mesquites són llavor de terrorisme».
-Molt al contrari del que pensa la majoria, les mesquites, a més de ser un lloc de culte, han esdevingut centres socials per les comunitats, oferint serveis socials, classes per nens els caps de setmana o programes de convivència religiosa.
Obama coneix aquesta realitat i ja des dels seus anys de treball social als barris pobres de Chicago, va adonar-se que l’Islam, com altres confessions religioses, ofereixen serveis i ajuda a gent d’aquest país que tot i viure en la primera potència econòmica del món, pateixen la pobresa i l’oblit més tercermundista. Per això, sense por, ha sortit en defensa del dret dels musulmans de Nova York a construir el seu centre cultural i religiós a Manhattan o allà on la llei els ho permeti, perquè aquests són els valors que han fet gran aquest país.
Foto: AP
Gustau Alegret 
>Gus, crec que el tema donava per mes… :)Sense la intencio de generalitzar, crec que la gent esta una mica cansada del discurs dels musulmans.El terrorisme religios que practica una minoria ha creat molta por pel mon. Es feina per a la majoria musulmana refer la imatge q la resta del mon te de la seva religio i de moment crec que ho estan fent molt malament…Per mi, que la visc de prop, es una religio que definitivament necessita modernitzarse i adaptarse a un mon de diversitat i drets fonamentals, especialment a l´Orient Mitja.Per tenir la simpatia i el respecte de la gent necessiten deixar tranquils als que no ho som, deixar a les dones ser persones i deixar de repetirnos que Allah es lunic i verdader.Es sorprenent que una gran proporcio dels musulmans sescandalitzin si un pringat crema un Coran. Joder, aqui cremem al rei, ens pixem a la bandera del madrid i xiulem lhimne espanyol. i no passa res de res!!!!Jo crec que els musulmans shaurien de pendre la vida amb mes calma, en general.Aixo no treu que no tinguin dret a tenir una mexquita on vulguin si la llei ho permet. En qualsevol cas, que tampoc esperin que els newyorkins els hi agraeixin… Mohammed
>Creo que no has dado en el clavo; más allá de que existan o no pre-conceptos errados sobre los musulmanes la verdad es que construir un mezquita y centro islámico a 160 metros de "Ground Zero" es inaceptable.Más allá de la libertad que ampare a este Sr. para promover el proyecto (también estaba amparado el lunático que quería quemar el Corán) hay cosas que sencillamente no corresponden.No hay que ser de la "derecha conservadora" para darse cuenta que -por encima de todo- estos señores carecen de tacto.
>Fuera del derecho a la práctica, culto en forma privada o pública de la religión en este país, esta el respeto, la diplomacia y el sentido común. Es chocante la falta de respeto del pastor Terry Jones al pretender quemar el Corán en el aniv…ersario de los atentados del 9/11. Sin embargo es igual de erróneo el pensar que no haya resentimientos contra la religión islámica por muchos de los residentes de Nueva York cuando se pretende construir una mezquita, que estaría ubicada a dos cuadras de la “zona cero.” Hay muchas otras maneras de combatir los estereotipos negativos sobre el Islam, esta no es una de ellas.
>En nom de Déu s'han fet massa guerres i matat massa gent; sigui el Déu que sigui…Sembla mentida que una agressió d'un bàndol sempre acaba portant venjança per part de l'altre…A veure si en comencem a apendre… TOTS!!!Un madrileny emprenyatDM
>Ya verás cuando a alguno se le ocurra la brillante idea de quemar una Constitución en Barcelona, un Estatut en Madrid, et al… vamos a pasar de la moda de despelotarnos (Marissa Riquelme se despelota si un pino da hoja, los bomberos de Oviedo se despelotan, las jubiladas de Granollers se despelotan para sacar fondos para una parrillada…) a la moda de quemar. A la espera de la opinión de los ecologistas sobre esta aportacion de CO2 política a la atmosfera.
>La verdad que darle vida al pavo ese no tiene sentido. La prensa aquí a jugado un papel que no debía. Este Señor tiene su propia iglesia de la cual no participan más de 15 a 30 personas, si a cada loco o idiota que se le ocurre una barbaridad le vamos a prestarle atención mundial vamos por el mal camino.