>
Washington, DC.- La febre barcelonista té cada vegada fronteres més llunyanes. D’uns anys ençà, la marca Barça o F.C.Barcelona és àmpliament coneguda als Estats Units, malgrat que el futbol, com l’entenem els europeus, no és l’esport de referència al país. El futbol americà (American futbol) té més a veure amb el rugby que amb el futbol de La Liga, la Champions o qualsevol altre lliga europea. I el que nosaltres entenem com a futbol, aquí se l’identifica més com soccer, paraula més aviat britànica. Sigui com sigui, el Barça d’avui sorprèn gratament a propis i estranys, a seguidor i rivals, recollint lloances com feia anys que cap equip aconseguia.

La penetració del futbol als Estats Units està estretament lligada a la immigració llatina que amb cada generació de nascuts o vinguts, fan del futbol una part intrínseca d’aquest país d’acollida, l’arrel del qual ja no és la del white anglosaxon protestant sinó més aviat la d’una diversitat tan amplia que és aquesta mateixa la que dóna la idiosincràsia al país. Sigui com sigui, i arrossegat per la immigració llatina, el futbol és una passió i un negoci als Estats Units, i això és veu en les samarretes, les penyes o els bars que aposten per oferir els partits en detriment d’altres esports. A Washington, per exemple, fa uns mesos que s’ha creat la penya barcelonista que malgrat la seva joventut, aconsegueix mobilitzar a un bon grup de gent cada cap de setmana i cada partit de la Champions (malgrat que la diferència horària obligui als seguidors a sortir de l’oficina gairebé després del cafè).

No puc ignorar l’efecte Messi en aquesta ampliació de fronteres barcelonistes. Ens agradi o no, el Reial Madrid ha estat un referent durant molts anys per molts apassionats del futbol a Llatinoamèrica, i encara ho continuant sent. Dos de cada tres amb els quals he parlat de futbol darrerament se m’han declarat seguidors madridistes, però tots sense excepció s’han tret el barret davant un Messi que no deixa de sorprendre’ns a cada partit.

Sigui com sigui, la premsa –que és un reflex de la realitat que interessa al lector— en parla. Exemples bon són els d’aquesta setmana durant la tornada de quarts de final de la Champions quan el The New York Times li va dedicar 3 columnes a la victòria de l’equip i la proesa de Messi; o el vídeo que recomanava The Washington Post, comparant el jove argentí blaugrana amb l’històric Maradona.