>

Washington, DC.- Tiger Woods, el golfista més bo del món, el més admirat de la seva especialitat, l’estrella esportiva que més ha lluït en els últims anys sobre l’herba dels camps oficials passa aquests dies per un calvari monstruós. Assetjat per la premsa i vituperat per milions de seguidors per les seves infidelitats matrimonials, Woods s’ha retirat de la vida pública per dedicar-se a la seva família.

La coherència és un valor desitjable, especialment per aquells que tenen una vida pública. Woods és un referent esportiu i part del seu èxit ha girat en torn a un model de vida de pare exemplar amb una família estable (aquest últims aspecte, sumat a l’esforç esportiu, li ha garantint profitosos contractes publicitaris associats a la seva imatge).

Les figures públiques, sobre tot la d’esportistes amb èxit, són referents per molts adolescents que estan formant la seva personalitat i construint el seu futur, i per això entenc que el comportament de Woods hagi decebut a milions de seguidors. La decepció, però, no justifica en cap cas l’escarni al qual se’l sotmet aquests dies. Divendres les principals cadenes de televisió del país va retransmetre en directe la roda de premsa on va demanar perdó, i aquest cap de setmana diaris seriosos amb influència internacional dedicaven columnes, anàlisis i fotografies de portada al compungit jugador.

La disculpa de Woods era, sinó exigible, desitjable, i el reconcilia amb molts afeccionats, però no es de rebut que amb l’excusa d’una immensa decepció col•lectiva, mitjans i seguidors continuïn furgant en la seva vida privada. Un cop Woods ha reconegut la seva errada, els milions de seguidors han d’acceptar la seva decisió de privar-nos del seu joc perquè vol dedicar-se a recuperar la seva família.