Endogàmia i complicitat dels Globus d’Or

>

Los Ángeles, Califòrnia.- Se’ls anomena l’avantsala dels Òscars i es fan un mes i mig abans. Són els premis Globus d’Or que atorga anualment la premsa estrangera de Hollywood. He assistit a la cerimònia d’entrega d’aquest 2010 que s’ha fet, com sempre, al Beverly Hilton, un hotel de Los Ángeles.

La pluja d’ahir no va deslluir el vermell de la catifa que tot i entollada en alguns punts, va suportar els tacons alts de les estrelles engalanades per a l’ocasió. Hi havia molts escots, espatlles a l’aire i brodats decoratius als frontals, cintures i cues remullades per l’aigua (encara no entenc perquè les actrius s’entesten en portar vestits de nit amb incòmodes llargues cues que els dificulten el caminar i molesten als altres, sobre tot en aglomeracions com aquestes).

Tots els convidats arriben entre les 5pm i les 8pm, i com que l’NBC televisa l’esdeveniment, el show va començar puntual. Les estrelles seuen distribuïdes en la cinquantena de taules rodones de la Ballroom de l’hotel, decorada i il•luminada per a la petita pantalla; sembla més un plató. La premsa en canvi, es distribueix a fora—a la catifa vermella—, i a dintre de l’hotel però no a la sala principal—a quatre sales diferents depenent del tipus de mitjà (escrits, gràfics, televisió o premsa).

A mesura que es coneixen els premiats, l’organització s’encarrega de passejar-los literalment per l’hotel. Un cop han recollit l’estatueta, passen entre bastidors i fan una primera parada a un set de televisió de l’NBC; d’allí van al Photo Room on els gràfics els treuen una instantània—bé, un miler. Centenars de flaixos colpegen les estrelles que somriuen i posen mirant a tort i a dret segons un o altre fotògraf el crida perquè mirin a càmera. El periple continua a l’Interview Room on, ara sense flaixos, però sí davant càmeres de televisió, els protagonistes atenen durant 5 minuts les preguntes de la premsa. Després, se’n tornen a la sala principal.

És interessant veure la interacció de la premsa especialitzada i els artistes a la sala d’entrevistes. La majoria de preguntes començaven amb un “felicitats pel premi”, “enhorabona” o “fas un paper magnífic a la pel•lícula”. O pitjor encara: “està molt afavorida amb aquest vestit”, “molt elegant el detall de les arracades” o d’altres del mateix estil. Moltes no són ni preguntes, sinó afirmacions positives que conviden a l’artista a lluir-se amb una resposta amable i egocèntrica. Tot plegat, una relació sorprenent que sinó fos perquè crec que el paper de la premsa és un altre, convida a sumar-s’hi. L’abducció del quart poder pel glamur és tal que fins i tot una periodista es va estar retocant el maquillatge durant 20 minuts mentre esperàvem el següent convidat (s’asseia a primera fila i ho va fer sense cap pudor davant de tothom).

Els artistes i la premsa dels Globus d’Or són una faràndula endogàmica mancada de crítica a la qual li falta la tan desitjada divisió de poders. Els uns viuen dels altres i els altres dels uns. En aquest joc de complicitat, segurament la premsa necessita més als artistes que a la inversa, perquè si bé és cert que l’opinió publicada pot influir en els espectadors, aquests són lliures de decidir si van o no al cinema. Mentre això passa, la ciutat de l’entreteniment, Los Àngeles, viu al marge dels Globus d’Or. Un taxista amb 20 anys d’exercici, m’explicava com ho veu: “Els premis estan sobrevalorats i sempre responen a interessos econòmics”. No sé si això és del tot així, però després de veure-ho en directe, fa una mica de pudor.

Anuncios

4 comentarios en “Endogàmia i complicitat dels Globus d’Or

  1. >Gus, estic totalment d'acord amb el taxista que anomenes al final de l'article – té tota la raó del mon!! Es un altre muntatge economic, tipic 'made in USA'!! Anyway, glad you were there to see it live!Regards from Eire, the great Green Isle!Talk soon,CB

Los comentarios están cerrados.