Washington, DC.- Quan el Senat és a punt de votar la llei de la reforma sanitària, llegeixo una interessant entrevista a l’únic republicà que va dir sí al text a la Cambra de Representants fa unes setmanes.

Joseph Cao és una vietnamí americà que va arriba com a refugiat als Estats Units. Avui representa Nova Orleans a la Cambra Baixa del Congrés. Uns dies abans de la votació, el líder del seu partit Eric Cantor va dir amb orgull que “cap republicà votarà la reforma”, però Cao va exercir el que la seva consciència li va dictar i va prescindir de les directrius del partit.

“Aquest és un posicionament personal. Crec que necessitem la reforma sanitària. Crec que nosaltres, com a representants del govern tenim el deure d’ajudar aquells que ho necessiten i que no poden valer-se per si mateixos”.

Joseph Cao va estudiar durant sis anys per ordenar-se sacerdot jesuïta, però avui fa política a les files republicanes perquè “és un partit que té una forta posició pro-vida; només per això”.

Crec que Cao és valent perquè és coherent i no té por a fer el que els seus votants esperen d’ell, malgrat que el seu partit no ho esperi. La seva condició d’asiàtic-americà (només n’hi ha dos a les files republicanes al Congrés—l’altre és d’Ohio) el fa singular a un partit on el perfil dels seus membres—blancs, protestants i conservadors—ajuda a donar-los una falsa imatge de diversitat. “Espero que ells [els republicans] m’estimin pel que sóc, no perquè vulguin que el Partit Republicà sembli alguna cosa diferent a un partit només de blancs”, diu esperançat. El partit no l’ha amonestat pel vot a favor, però Cao és conscient que “molts republicans del país estan decepcionats”.

La disciplina dels partits és necessària per complir amb els programes que els candidats presenten a les eleccions. Cao segurament no va obrir boca quan estava en campanya sobre el seu vot a favor d’una reforma sanitària, però l’honora prioritzar els interessos dels seus votants als dels partit, més quan cal defensar els més desfavorits.