Atlanta, GA.- El líder del moviment d’alliberament negre que més ha influït en la història americana és Martin Luther King. Nascut el 1925, el doctor King va dedicar la seva vida com a reverend a la lluita pacífica contra una fórmula dissimulada de racisme coneguda com a segregació, que suposava una degradació humiliant dels negres en la vida pública. El seu compromís amb la no violència li va valer el reconeixement del Premi Nobel de la Pau el 1964. Quatre anys després de recollir el guardó, una bala el va matar al Motel Lorraine de Menphis quan tenia 39 anys.

King està enterrat a un memorial a la ciutat d’Atlanta. Sobre una plataforma circular rodejada d’un rectangular estany d’aigua hi ha la seva tomba a l’aire lliure, acompanyada de la de la seva dona. Hi he fet una visita llampec perquè penso que és un dels pocs llocs d’interès que el visitat ha de conèixer.

El King Center està situat a una barriada de la ciutat, de classe mitja-baixa, treballadora i majoritàriament negra. Se m’ha fet difícil veure europeus, llatins, asiàtics o blancs nord-americans. Aquest matí feia fred al barri, però s’estava bé quan et tocava el sol. S’hi respirava pau al monument fúnebre on només dues persones contemplaven les tombes. Una espelma permanentment encesa honra la memòria dels difunts. El record de King es fa palès al barri per les referències a la que fou casa seva, l’església on va predicar o els carrers on va començar a mobilitzar-se; tot queda molt a la vora. Quan veus les imatges de l’època en el vídeo documental del Centre t’adones que poques coses han canviat en l’entorn d’una ciutat on la integració és encara una assignatura pendent.

No hi ha dubte que socialment el país ha canviat molt des de la dècada dels 60, quan King colpejava les consciències amb els seus discursos d’integració, resistència i lluita pacífica. Ara hi ha una classe dirigent negre, educada i exemplar per les generacions que pugen (començant pel mateix President Obama), però la divisió social és encara patent a la vida nord-americana. Hi ha una certa guetització de les minories, especialment la d’afroamericans, que es concentren i aïllen en barris on la barreja racial no existeix—a Washington mateix, el sud-est de la ciutat n’és un bon exemple.

La terra promesa que anunciava Martin Luther King és avui una quimera difícil; potser per això el seu exemple i el seu missatge són avui encara molt vigents.