Atlanta, GA.- L’empresa Cable News Network, més coneguda com a CNN, té les seves oficines centrals a Atlanta, una ciutat del sud sense massa atractiu turístic o cultural per un visitant, tret de la cadena de noticies o el lloc on està enterrat el líder del moviment d’alliberament negre Martin Luther King JR (pròxim comentari al bloc). Només per la primera, a mi ja m’ha compensat l’escapada. Recomanat per un amic, he anat a veure al director de notícies de CNN en Español, la cadena germana de la versió internacional coneguda arreu del món.

Situada al centre de la ciutat, la CNN ocupa un immens edifici on es distribueixen totes les seccions de la companyia: CNN Int’l, CNN en Español, HLN o CNN Radio, entre d’altres. És propietat de Ted Turner, un fascinant empresari que amb 24 anys va heretar del seu pare una companyia de tanques publicitàries i que amb el temps es va llançar al món de la televisió. La CNN va néixer el 1980 i des d’aleshores no ha parat de créixer. Pels amants d’aquest món, la visita és altament recomanable.

L’entrada està custodiada per un logotip de l’empresa de set metres d’alçada. El recorregut turístic dura uns quaranta minuts i el visitant aprèn les nocions tècniques bàsiques de la comunicació periodista des d’un estudi: el telepromter, el croma, la il•luminació, els micròfons d’alta o baixa intensitat, etcètera. Però en Robert, el cap de la secció d’espanyol, i la Belen, redactora de CNN+, em van obrir les portes al cor de l’empresa.

La primera impressió me l’emporto quan passejo pel mig de la redacció del canal internacional. La tranquil•litat és respira a tot arreu. Una suau remor de gent treballant manté la serenitat de l’espai que serveix de rerefons al presentador que en aquell moment condueix les noticies des d’un racó de la sala. No el separen ni vidres, ni portes; tot es un mateix espai. Des d’on estic, el puc sentir parlar, i fins i tot em mira entre una i altra notícia quan passo pel costat. Altres periodistes o presentadors van d’una banda a l’altre de la redacció sense adonar-se’n que sóc allà; tenen el cap en els seus programes o en les últimes noticies que arriben. Treballar a CNN Internacional és una fita només possible per una elit d’escollits—ho saben i s’ho creuen.

Continuem visitant CNN en Español. Amb una modesta redacció (si es compara amb l’anterior, és clar), no els manquen, però, recursos. El presentador està fent un recés i la cadira de l’estudi és buida. Tenen tres impressores als peus, i des d’on estic, puc llegir el teleprompter amb claredat. El canal no té encara competència real i és líder a Amèrica Llatina, a més d’arribar a cinc milions de llars dels Estats Units.

CNN Radio té poc glamour. Aprofiten moltes informacions de la tele i la seva redacció sembla més una emissora local (la de RAC1 és més impressionant).

I finalment entrem a la zona dels controls—allò sí que és el veritable cor de la CNN. La sala està poc il•luminada i la claror que hi ha prové de les centenars de pantalles amb imatges de tot el món, indicadors en ON o fent pampallugues, comptadors digitals sumant o restant temps al zero, o làmpades de llum dirigida a sobre de taules de control. Un grup d’entre sis i deu professionals ho coordina tot perquè no hi hagi errades: entrada i sortida de vídeos, càmeres, redactors arreu del món o presentadors a l’estudi del directe del costat. Quan hi entro, sembla que hi ha un problema amb un vídeo i els ànims estan una mica alterats: els treballadors s’aixequen, donen instruccions, premen botons i fan gestos a companys de l’altra banda de la sala. Em recorda a una sessió de la borsa.

La visita acaba amb un altre estudi on un presentador està fent una ronda de connexions amb corresponsals per parlar de l’imminent sorteig de la Copa del Món de futbol. En aquell moment s’està acomiadant del corresponsal de Madrid, que connecta des dels estudis de CNN+. Una gran pantalla li serveix de fons on, a mesura que parla, apareixen xifres que sostenen els seus arguments. Està dempeus i es balanceja lleugerament endavant i endarrere mentre parla a càmera. Sembla que estigui improvisant, però a la CNN res es deixa a l’atzar. Parla amb naturalitat llegint el prompter mentre sosté un feix de papers. En alguns moments assenyala a l’espectador mirant a càmera.

És cert que veure la CNN més d’una hora pot arribar a ser avorrit pel seu estil repetitiu, redundant i fins i tot un xic agressiu pels estàndards als que estic acostumat, però aquesta visita també m’ha descobert la grandesa d’una cadena líder. Es nota que no els manquen recursos i que han après dels errors de joventut, com el que van cometre durant la primera guerra del Golf, quan van convertir el conflicte en un show mediàtic que va minar la seva credibilitat (però els va donar notorietat de la que n’han sabut treure’n partit). CNN és un referent que per la seva capacitat d’inmediatesa s’ha convertit en referència obligatòria a tot el món. Haver-la visitat ha estat, sense dubte, una oportunitat ben aprofitada.