Canvi climàtic: és massa tard per no ser optimistes

Washington, DC.- El canvi climàtica no està en qüestió. No ho està entre la comunitat científica, malgrat que el debat públic encara tingui veus que no se’l creuen o fins hi tot que el neguen. La temperatura del planeta està augmentant i com a conseqüència, el comportament del clima canvia incontestablement. La causa d’aquest canvi de temperatura és l’augment constant de la concentració de CO2. Durant la dècada dels 60, hi havia a l’atmosfera 350 partícules de CO2 per milió, i actualment estem en 440. Aquesta xifra no em diria res si no conegués que el punt de no retorn es situa en les 500 partícules per milió, és a dir quan el canvi climàtic ja no es podria aturar. I aquest canvi s’ha produït en només 40 anys.

La situació és preocupant. El pitjor dels escenaris apuntats per la ciència l’any 2001 era millor que la situació en la qual ens trobem ara. Si es manté el ritme de creixement del 20 per cent actual, la comunitat científica calcula que entre el 2040 i el 2050 s’intensificaran els fenòmens extrems. Però, és clar, quan vivim un dia a dia tan atrafegat com el nostre, sovint no tenim temps per pensar en què vol dir per les societats occidentals els fenòmens extrems.

Aquesta setmana, he sopat amb un expert en canvi climàtic del Banc Mundial. El doctor Daniel Mira aconsegueix despertar consciències. El primer que cal entendre és “que el planeta és un equilibri perfecte d’espècies que conviuen interelacionades i interdependents”, l’alteració, eliminació o substitució d’una d’elles afecta no només a l’entorn immediat, sinó a altres ecosistemes que poden estar a l’altre banda del món. Un exemple: el canvi de temperatura del planeta pot matar una barrera de corall sencer, base directe de la vida del 30 per cent de les espècies marines del món (alterant l’inici d’una cadena alimentària que va més enllà del mateix corall). Un altre exemple: el canvi de temperatura a ciutats construïdes en alçada, com Nairobi (Kenia) o La Paz (Bolívia)—on pel fred no hi podia viure el mosquit—, ara fan front a l’efecte d’espècies invasives que porten i expandeixen malalties desconegudes per aquella població com la malària o el dengue. Els exemples són inacabables, però per molts que n’apuntem, el que és important és el què podem fer nosaltres, i a parer meu, podem conscienciar-nos i conscienciar.

Hi ha una pel·lícula sobre el canvi climàtic amb un plantejament extraordinari, Home (casa). Està penjada a Internet en versió original i també en castellà. Parla de fets i de xifres. Explica sense embuts on som i on anirem a parar si no revertim la tendència. No ven catàstrofe ni pessimisme, ven la realitat què no és sostenible i en subratlla exemples què si en són. Convenç sense exabruptes des de la raó, i per aquest motiu crec que a més de ser obligatòria a l’escola, ajuda a contrarestar aquells arguments que neguen el canvi climàtic o, com a mínim, titllen les evidències de no concloents.

Vull acabar aquest comentari amb un exemple que em va cridar l’atenció. Les societats occidentals estem acostumades ja al consum il·limitat de carn. L’economia de mercat, que n’ha vist un nínxol, ha desenvolupat produccions massives de bestià que engreixa artificialment per poder comercialitzar la carn. Fins aquí, el lector podria dir-me “i això, què te a veure amb el canvi climàtic?”. El tipus d’alimentació i la procreació massiva i artificial d’aquests animals augmenta la generació del gas metà produït en el procés alimentari de l’animal, per tant s’allibera més metà a l’atmosfera, un gas que té 21 cop més poder de calentament que el CO2.

No estic parlant d’apuntar-se a una moda, estic parlant de canviar d’hàbits. M’ho pregunto i li pregunto al lector si està disposat. I no hi ha una altre resposta que l’afirmativa. El canvi d’hàbits afecta al què i al com consumim. Aigua, llum, transports, alimentació, residus, béns… tot ha d’estar subjecte a aquesta perspectiva, perquè tot té incidència en el canvi climàtic.

Foto: http://www.csis.org

Nota: el títol és una adaptació de la frase que tanca la pel·lícula Home
Anuncios

6 comentarios en “Canvi climàtic: és massa tard per no ser optimistes

  1. >A reciclar… a comprarse bicis… a ducharse (nada de baños con leche de burra)… aires condicionados a 24º y no a 16º (que tomen nota los americanos)… a apagar luces al salir de las habitaciones… a cerrar ventanas cuando la calefacción esté en ON…

  2. >Un punt molt important és que tot són prediccions i es juga amb models. Això no ha passat mai i per tant no podem predir el futur acuradament.De fet, les projeccions incluen incloure un escenari amb 700 ppm on la tempertura pot pujar 5-6 graus o només 2. Això serveix de base pels escèptics. Tot i que les probabilitats de que amb 700 ppm només s'apuji 2 graus (2 graus prenent com a base les temperatures pre-revolució industrial i ja en portem 0,8. 2 graus és el màxim que segons el estudis ens podem permetre) son mínimes, segueix sent possible. I llevors molts diuen que no passa res.Finalment, un detall que cal anotar és que la opinió entre els científics es quasi bé unànime. Peró les veus que neguen el canvi climátic tenen més espai a la prensa del que proporcionalment correpòn al percentatge de científics que no estàn d'acord.I encara més espeu tenen les veus disidents perque qui normalment nega el canvi climàtic són polítics, empresaris, mutlinacionals…però no pas cientítics. I nosaltres escoltem aquest últims com si tinguessin la mateixa autoritat científica.

  3. >En la meva opinió la societat està disposada a canviar d'hàbits, sense dubte… i més si es converteix en una moda… jeje, quina paradoxa…Estem acostumats a satisfer les nostres necessitats contínuament. Vivim el present cada cop amb menys perspectiva de futur perque el present cada cop passa més ràpid. La nostra atrafagada vida fa que anem de bólid cap a tot arreu, sense parar, de vegades, ni per respirar… crec que és molt difícil un canvi radical d'actitud per part de ningú.Ara bé, sí crec en un canvi tranquil, dirigit desde les institucions, on poc a poc es reguli i s'expliqui bé la necessitat de reciclar, consumir posant entre les prioritats l'ecología, la lógica, el coneixement.Malgrat les veus que animen al canvi i malgrat les reunions d'hores i hores entre els mandataris, les grans corporacions continuen darrera d'aquestes decisions fent força cap als seus interessos econòmics… o és que algú creu que la campanya de Carrefour a Espanya es fa per amor a la terra??? La fan perque els beneficía econòmicament!!!! N'estic convençut!!!M.

  4. >Elvis:1 – Al Gore va cometre un error quan va donar per certs successos que, potser, passaran. L'informe del IPCC de Nacions Unides parla de probable o molt probable. Com són coses que no han passat mai no es pot saber el 100% que aquests successos es donin. Ara bé, tampoc les proves d'ADN són 100% fiables. Hi ha una probabilitat infima de que hi hagi un error. Llavors, podriem aplicar la mateixa llògica a les proves d'ADN per dubtar-ne d'aquestes.2 – El documental de "Not evil just wrong" no parla del canvi climàtic sino que només aixeca pors pels llocs de treball i l'estil de vida. Però, al menys el trailer, no es posa a discutir que hi ha canvi climàtic i que aquest es conseqûència del gasos emitits per les activitats de l'home. Com fa por el canvi, doncs deixem-ho tot igual i ja ens la fotrem més endavant. Ha passat el mateix a Espanya amb la construcció: per por a canviar el model productiu ningú ha fet cas del avisos que paralaven de la necessitat de canviar i ara estem pagant tot i més.Mira, encara hi ha científics que defensen que el tabac no produeix càncer, però la gran majoria de metges et diràn el contrari. Però si tu, quan tinguis càncer de pulmó, vols fer cas a aquell que et diu que continuis fumant, fes el que vulguis. Ara bé, amb el canvi climàtic no, perque m'afecta a mi i a tothom.

Los comentarios están cerrados.