>Washington, DC.- L’estiu ha estat calent. Malgrat que la Casa Blanca i el Congrés han estat de recés estival, els polítics nord-americans no han tingut un agost relaxant. La reforma sanitària que impulsa el mateix president ha trobat una gran resistència, i sigui per la politització republicana, per l’acció desinformativa dels lobbies o per l’erràtica estratègia de la Casa Blanca, sembla que el vent no li bufa de cara per ser aprovada, malgrat que encara gaudeix del suport de la majoria dels ciutadans.
Amb la tornada a la feina, Obama ha tirat d’una prerrogativa poques vegades utilitzada pels presidents: la d’adreçar-se a les dues cambres del Congrés. Ho farà dimecres al vespre per donar detalls del què vol aconseguir. El problema, segurament, és que Obama està fent tard per explicar-se; i que la seva reforma superi el tràmit del Congrés és, si més no, un referèndum sobre la seva capacitat d’impulsar grans iniciatives. Per tant, el que s’hi juga el President és credibilitat i capacitat de lideratge.
La reforma sanitària, però, no és l’única qüestió que hi ha oberta ara mateix. L’any fiscal als Estats Units acaba el 30 de setembre i està pendent l’aprovació del comptes pel nou curs. La legislació sobre canvi climàtic està just acabada però no ha començat els tràmits legislatius per a ser aprovada. La regulació financera per afrontar la crisi econòmica encara està encallada al Congrés (i la mort del Senador Ted Kennedy donarà entrada al comitè pertinent una veu crítica al text). I dues qüestions no menys importants: la petició del president per augmentar els fons per la guerra a l’Afganistan i els diners necessaris per tancar la presó de Guantánamo (una promesa electoral que té data, 22 de gener del 2010, però que encara no ha resolt la incògnita d’on aniran a parar els presoners que encara hi són, i la idea de reubicar-los a centres distribuïts pel país no agrada).
A tot això, cal afegir el calendari del Congrés, que té previst tancar a finals d’octubre, i que l’any vinent hi ha eleccions per alguns legisladors que han de renovar la confiança dels seus ciutadans. Tot plegat, un bon embolic que no té bona pinta pel carismàtic President.
A Obama li ha sobrat ambició i li ha faltat estratègia. No ha enfocat bé una reforma sanitària que té, d’acord amb les enquestes, el vist-i-plau de la majoria de nord-americans, però no ha tingut en compte la força dels seus enemics, i ara pot pagar les conseqüències de manera irreversible. Ha de triar. Ha de deixar el seu idealisme per tocar de peus a terra i saber quin és l’abast del seu poder. La democràcia nord-americana funciona i malgrat que de vegades sembli que el seu president és totpoderós, el mateix sistema el controla. Què serà capaç de fer abans de l’octubre? Hauria d’aconseguir, com a mínim, una reforma sanitària, encara que sigui mínima, perquè sinó estarà tocat de mort políticament. Guantánamo és una promesa simbòlica però irrita a massa gent—ciutadans i polítics en reelecció—, i la reforma financera és clau per reconduir la crisi i que els americans vegin en el President un polític útil per a les seves butxaques.
>(Avans de comentar aquest article vull felicitar a l'autor per l'article anterior. Molt interessant i molt maco. Dels millors articles que hi ha en aquest blog, en la meva opinió. No vaig poder comentar res, però, perque sóc humà i de sang calenta, hagués calgut un llibre per recollir els meus sentiments negatius enfront els polítics que tenim…)M.
>Només puc dir que no deixarà mai de sorprendre'm situacions en les que la democràcia no serveix de gaire…Dius que la major part del poble americà vol la reforma sanitària… com podem estar tant acostumats a que, en democràcia, els polítics no escoltin la voluntat del poble?? Hauría de valer que el president digués públicament i amb dades a la mà que el poble ho vol (hi han enquestes per tot avui dia) i que si no es fa és perque els polítics no ho volen… és desconcertant.Tot plegat una prova més de la llunyana activitat dels representants vers els representats… Un detall més que alimenta històries de grans corporacions governant els governs. La última? La de Roche i la Grip A.M.