>El futur no pinta massa bé

>Filadèlfia, PA.- Fins quan durarà la crisi? Aquesta és segurament la pregunta més repetida als economistes, i segurament és també la més complicada de contestar. La majoria d’experts acostumen a repetir que ells estudien el passat per predir el futur, però són pocs els que és jugarien el coll a una carta.

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’assistir a un seminari de tres dies a una de les escoles de negocis més reputades del món, la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània. Mauro F. Guillén és professor de direcció internacional i de sociologia, i dirigeix el The Lauder Institut, un centre adscrit a Wharton, que juntament amb la Caja de Ahorros de Navarra, han organitzat el seminari amb el suggerent títol ‘Recovering from the Crisis: Financial Services, The Real Economy, and Civic Banking’.

Les sessions han estat una lliçó magistral sobre temes tan diversos com la banca cívica, la crisi econòmica, el mercat de l’habitatge, l’impacte en l’economia real, o l’impacte en les pensions. El professor Guillem ens va fer una detallada exposició sobre la crisis, i voldria apuntar els quatre escenaris de futur que ens va suggerir:

· Primer escenari: ràpid canvi i solida recuperació als Estats Units que estimula les economies d’Europa, Asia i Amèrica Llatina. La situació d’endeutament financer internacional es redueix i el món entra en un període d’estabilitat i creixement no inflacionari. Els dèficits públics es redueixen paulatinament.

· Segon escenari: la recuperació nord-americana no comporta un increment de les importacions, deixant altres regions endarrerides i alentint la reducció de l’endeutament financer. L’economia internacional entra en un període d’estancament i desocupació persistent. Es manté el dèficit públic i torna la inflació.

· Tercer escenari: l’economia nord-americana triga a recuperar-se. La Xina i altres grans economies emergents es tanquen. El sector financer s’encalla durant anys.

· Quart escenari: l’economia nord-americana s’enfonsa encara més, arrossegant la Xina, Europa i Amèrica Llatina.

Aquests quatre escenaris estan construïts des de la perspectiva nord-americana, però crec que són prou eloqüents de la preocupació que l’actual crisis genera entre els experts. El primer—el típic cas de V en la ciència econòmica—i l’últim són els menys plausibles. Els altres dos van ser objecte d’un debat interessant entre els assistents. Malgrat que la majoria es van fixar en el tercer, el professor Guillén creu que és el segon el que té més números per complir-se. Rellegint-lo, un s’adona que malgrat la inesperada contracció de només un 1 per cent de l’economia nord-americana el segon trimestre d’aquest any (el primer va caure més d’un 6 per cent), el futur no pinta massa bé.
Quadre: New York Times
var _sttoolbar = {}stBlogger.init(«http://w.sharethis.com/button/sharethis.js#publisher=d58747d4-d38d-4728-9157-6fc6f2553995&type=blogger&buttonText=Comparteix-ho%2FShare%20it»);

7 comentarios en “>El futur no pinta massa bé”

  1. >Probablemente una recuperacion lenta con otra crisis similar en los proximos 10 años, debido a la falta de reformas de profundidad durante esta crisis.

  2. >Gus, Yo no soy un "gurú" de la economía, pero chupándome el dedo y elevándolo al cielo, mi intuicion me lleva a decir que, el año que viene tiene pinta de que esto se va a levantar, SEGURO…!!!Un fuerte abrazo y espero disfrutes el día de tú santo. Saludos, P.D.: Avisa si vuelves algún día por estas tierras.Marcos

  3. >Una anàl.lisi molt centrada en els Estats Units. La veritat és que les països de gran volum, com ara la Xina, India, Brasil, ja s´han recuperat abans que els Estats Units ho facin. El món a nivell econòmic ja no gira al voltants dels USA.Al mateix temps, dit tot això, l´economia dels USA ja està recuperada per tots els indicadors de l´inici de cicle econòmic. Ja hi ha confiança en el sistema, que va ser el gran problema.Els indicadors del final del cicle econòmic, com ara l´atur trigaran una mica més a mostrar-se positius.Apa, que vagi bé!!

  4. >Victor, Desafortunadament l'economia mundial si que esta fortament basada en els USA i la Unio Europea. Els PIBs d'aquestes dues economies juntes son mes de la meitat dels PIBs mundials combinats. I aixo escloent Japo.Si USA i Europa no es recuperen les altres economies no podran sortir del forat soles..Jo crec que Xina pujara i bastant degut al caracter treballador i voluntarios dels seus habitants. India i Brasil tenen un PIB actualment menor que el d'Espanya, i ja sabem tots que Espanya al mon no pinta gaire si no gens. Pero esta clar que aquestes dues economies seguiran pujant. I molt probablement superaran a Espanya en un futur. Pero de moment nomes son economies petites amb un gran potencial. A mi tambe em sembla el mes probable que l'economia es comenci a recuperar aviat i s'acabi de recuperar el 2010. La Borsa ja ho comenca a marcar. El que tambe crec es que hi haura una alta o molt alta desocupacio a paisos molt concrets (i paisos com Espanya amb ma d'obra cara, poca productivitat, especialitzats en productes amb poc valor afegit i amb poca voluntat de treball i d'esforc tenen molts numeros de sortir-ne molt mal parats). A mes, amb un govern on primer va negar l'existencia d'una crisi, i despres que no s'arribaria als 3 milions d'aturats, esta bastant clar que el govern espanyol actual te un gabinet economic dolent o molt dolent (no per pressions politiques diuen el que els senyors politics volen sentir)..Veure'm fins a on caiem…Al menys els USAs ja comencen a sortir del forat..Dani M

  5. >Predir el futur en base al passat… molt bona aquesta… ja, ja, i encara diria més… JA!Cent anys d’economia moderna donen lloc a molt poques mostres anteriors en les que basar un model economètric que ens permeti predir el futur, al menys en macroeconomia global. És cert que l’econometria ens permet predir, però necessites milers d’esdeveniments amb milers de dades diferents mesurades individualment per a obtindre’n un patró de conducta… L’economista que s’atreveix a predir categòricament, en la meva opinió, és un “temerari”.Aquest ponent del que parles és realista, no es pot predir el que passarà, per tant hi ha possibles escenaris a tindre en compte. Ell ho sap, per això no actua com ho faria en Bernardos a Espanya, per exemple, que es va passar 5 anys predient l’explosió de la bombolla immobiliària de manera immediata… Ara que per fi ha passat tothom se l’escolta i ningú no recorda els seus anys de “bocamollades”.Abans de continuar vull fer un parèntesi amb un parell d’anotacions:No entenc un sistema en creixement i que no sigui inflacionari: la inflació és inherent al creixement, INHERENT, i en certa manera és reguladora de l’enriquiment (i de l’empobriment). No s’entén, en el cicle econòmic (sobretot la part que implica només moviment de diners), la no existència de la inflació. En un sistema basat en el rendiment del diner la inflació no es pot eliminar, resideix tant a l’origen com el propi sistema. És a dir, el primer escenari no es complirà, ni de lluny, és tan inversemblant com veure evaporar-se de cop l’oceà atlàntic… és a dir, físicament possible però irreal.Per altra banda també és impossible que “la resta d’economies” es tanquin… per que les poblacions en patirien d’una manera BRUTAL les conseqüències, augmentades exponencialment pels últims anys de globalització, que han fet que les “àrees” econòmiques mundials s’especialitzessin en alguns productes important-ne d’altres per qüestions de disposició de matèria primera o bé per simple competitivitat en costos. A aquestes alçades el tancament és IMPOSSIBLE, portaria fam i molts conflictes internacionals, molts… que li preguntin a l’Irak amb el seu petroli…Per tant, primer i tercer escenaris esborrats. Ens en queden dos… i no tinc prous detalls com per defendre’n cap… d’aquests dos!Tornant al tema… Voldria destacar, i no em sobta, que no només és una anàlisi feta des de l’òptica americana, sinó que ho és donant per feta la dependència absoluta del món (i no dic influencia sinó dependència) vers l’economia americana. Quina pena no aprofitar aquest moment per a apropar Europa al lideratge econòmic, no assolir-lo, només apropar-se…Així que m’agradaria afegir un CINQUÉ ESCENARI: La resta de l’economia mundial també juga amb les seves pròpies normes, fa el seu paper i, per exemple, la Xina, aguanta l’estrebada i continua creixent com ho està fent. L’economia americana ( i les demés també) recuperen xifres positives, s’acaba l’especulació i el creixement desorbitats i entrem en un període en el que els creixements de les economies modernes es situen vora els 1’5 i els 3%, que són els nivells que permeten el sistema sencer adaptar-se any rere any (els salaris també). Poc a poc entrem en la normalitat mentre són els països emergents els que generen un sistema especulatiu, donat que es configuraran com a pols d’atracció per al negoci fàcil, no innovador, del copy (economies desenvolupades) –paste (economies en desenvolupament).És la meva impressió, lamento haver-me allargat tant.M.

  6. >M, Em sembla molt valid el teu punt sobre les noves economies emergents. Es veritat que algunes d'elles (la Xina especialment) s'han tornat mestres en negoci facil, no innovador i de copiar patents internacionals als seus paisos. Aixo podria portar facilment a bombolles en un futur..A mes, aquests paisos s'estan beneficiant molt de que tenen una ma d'obra molt barata i poden competir en productes de baixa qualitat. Saps a que em recorden?? A l'Espanya dels anys 80… quan teniem la ma d'obra mes barata d'Europa totes les multinacionals volien tenir una planta a Espanya.. Llastima que nosaltres no invertissim els diners que vam guanyar llavors en I+D i en industries d'alt valor afegit. Ara quan els salaris d'Espanya ja no son competitius comparats amb els d'Hongria o Polonia, estem veient una fuga de capitals i empreses i molts dels nostres politics es pregunten perque..Esperem que els nostres politics en vegin la llum en un futur no molt llunya i que les grans economies emergents puguin veure el toro venint i preparar-se per quan la seva ma d'obra es torni cara en un futur..Dani M

  7. >bons comentaris, pero jo crec que amb tot el que ha passat hi ha molta incertesa per davant… hi ha massa boira per poder donar una opinio ben fonamentada i amb garanties d'encert…La unica previsio amb garanties, valida per a qui vulgui salvar el culet: Inversio en educacio, molta feina durant els anys productius, estalvi destinat a la inversio intel.ligent i molta picardia. Aixi no ens haurem de preocupar tant de l'economia i per suposar el nostre futur no dependra de cap subvencio, de cap estat i de cap politic… Avui en dia aixo es l'unic cert i qui es planifiqui be podra dormir tranquil!ld

Los comentarios están cerrados.