>Washington, DC.- Aquesta setmana el món del futbol, com el coneixem a Europa, ha vist amb sorpresa la gesta d’un equip que poques vegades dóna que parlar en aquest esport. La modesta selecció d’Estats Units ha batut netament i merescuda a la campiona i enlluernant selecció espanyola en la Copa Confederació (Sud-àfrica). La cura d’humilitat pels jugadors de la Roja ha estat interessant i necessària.

La proesa semblava que no havia de quedar aquí, perquè en el següent partit, els nord-americans s’enfrontaven a la sempre magistral selecció brasilera, i al final del primer temps la victòria sobre els carioques era, si més no, un somni: 2-0. Però per guanyar al conjunt espanyol d’ara i a al sempre omnipotent Brasil, no és suficient la bona voluntat d’un “yes, we can”.

Estats Units té altres interessos esportius que s’emporten molta més audiència i, per tant, atenció mediàtica i econòmica: el futbol americà i el beisbol—aquest últim, sigui dit de passada, el considero el joc de camp més avorrit del món. Hi ha alguna cosa, però, que està canviant. Tot i la influència nord-americana al subcontinent, Centre y Sud-amèrica encara tenen el futbol tradicional, l’original, com a referent de masses i passions. Doncs bé, les onades migratòries en busca d’una vida millor al nord no només porten ma d’obra barata i poc qualificada. Amb ella entra part de la cultura d’origen i, d’un temps ençà, això és nota en els hàbits alimentaris, en la publicitat en espanyol per llatins, i en l’ interès per seguir competicions de futbol, com ara la Copa Confederació, com l’estiu passat l’Eurocopa i com l’estiu vinent estic segur que passarà amb el Mundial.

Quan un equip o selecció triomfa, els seus jugadors es converteixen en referents, ídols o models per joves generacions que conscientment o inconscient busquen referents per fixar les seves aspiracions. Això, a la llarga, canvia el consum de masses, les pràctiques esportives i, indefectiblement, l’economia de l’esport (del futbol, en aquest cas, que tants milions mou a Europa).

Aquest mercat és gairebé verge. Diners, tot i la crisi, n’hi ha; i ara, amb proeses com les d’aquesta setmana, un cert respecte per una selecció nacional capaç de tombar a la campiona d’Europa i fer tremolar a l’estrella inesgotable del sud, guanyadora, per cert de la competició.

Segurament amb aquesta visió de mercat, el Barça ha vingut ja a jugar en pretemporada al país, i aviat tindrem al Madrid desfilant, entre d’altres ciutats, per Washington, per enfrontar-se a equips que difícilment poden aspirar a més d’un empat. Els dos equips, com d’altres europeus que també han escollit Estats Units per curtes visites estivals, no és altre que el negoci: obrir mercat i posicionar-se com a referent. La Copa del Món de l’estiu vinent tornarà a ser un bon termòmetre de l’interès pel futbol dels nord-americans.