>La Primera Esmena, la llibertat d’expressió i els discursos d’odi

>Washington, DC.- La llibertat és un dels pilars fonamentals de l’experiment nord-americà, i no només de moviment, especialment d’expressió. La Primera Esmena de la Constitució del país així ho defensa i m’atreviria a dir que és la més citada de tota la jurisprudència nord-americana. Darrerament, però, els Estats Units s’han vist sotragats per assassinats que tenen com a rerefons discursos d’odi: el d’un metge avortista, el d’un funcionari federal dedicat al reclutament i el d’un guarda de seguretat del Museu de l’Holocaust de Washington. Les motivacions esgrimides pels autors de les morts a trets han reobert alguns dels capítols més foscos de la història de la nació.

Arran els fets i l’alarma generada, al Fiscal General nord-americà, Eric Holder, li ha faltat temps per proposar una nova llei de crims d’odi que, en paraules seves, “no tolerarà assassinats, o l’amenaça de la violència, emmascarada d’activitats polítiques”. És això una excusa per reduir la llibertat d’expressió? No, a priori, però obre la porta a una regulació amb un finíssima línea entre el que es pot o no dir, escriure o defensar públicament.

És cert que des de l’elecció de Barack Obama, el primer president negre de la història del país, ha augmentat l’activitat en línea dels grups de supremacia blanca. Tanmateix, la dolenta situació econòmica, la preocupació per l’augment de la immigració, i la poca confiança en l’administració—accentuada especialment en els últims anys del govern de George W. Bush—, han contribuït a un ressorgiment de grups extremistes que preocupa a l’administració. La xarxa i les noves tecnologies, a més, donen a aquests moviments nous canals pel proselitisme, i, sovint, adquireixen una influència que sembla més gran de la real.

El problema entre la limitació de la llibertat d’expressió i el delicte no és nou. A Catalunya n’hem tingut exemples recentment, i al País Basc també i que venen de lluny. En podria també citar d’altres llocs del món, i segurament el lector en tindria un llistat més extensa que la del mateix autor d’aquests article.

Crec sincerament que prohibir és una dolenta solució temporal que, a més, estimula al grup o individu a buscar alternatives per continuar amb la seva activitat de difusió. Crec més en la superioritat dels arguments, la crítica raonada, el boicot i el discurs constructiu que, per superació, anihila intel·lectualment l’adversari a batre i, a la llarga, garanteix un victòria democràtica sense pal·liatius. Confiem que Eric Holder també ho vegi així.

Anuncios