>
Washington, DC.- Catalunya Ràdio perd audiència. Ho feia en els últims mesos del curs passat com a símptoma d’un final d’etapa, com conseqüència d’un èxit radiofònic d’una emissora pública que durant molts anys havia estat referent per a molts ciutadans. El buc insígnia d’aquell projecte era, sense dubtes, el periodista Antoni Bassas que des de la seva independència, havia conreat elogis i crítiques de totes les faccions, mostra evident del seu criteri per dir, quan era necessari, el que el ciutadà havia de sentir. De formes brusques i poc professionals, Bassas va ser forçat a deixar l’emissora al final d’una temporada i sense que l’aleshores direcció de l’empresa tingués clara la substitució. L’aposta improvisada de Neus Bonet va accelerar una davallada de l’audiència que ha trobat en RAC1, l’alternativa privada en català, un recollidor d’oients. És una llàstima que una emissora pública perdi el lideratge per una mala gestió; una altra cosa seria que la competència oferís un producte millor i se la guanyés a pols. No hi ha dubte que RAC1 ha fet una aposta radiofònica jove, però el seu augment espectacular de l’audiència d’aquesta temporada—no ens enganyem—respon més a un fracàs en la gestió de la competència que als mèrits propis. A RAC1 ho saben i per això no abaixen la guàrdia.
A Madrid, TVE perd ara un altre buc insígnia de la independència periodística. Lorenzo Milà deixa la direcció del Telediario de la nit. Milà va guanyar-se el respecte de l’audiència amb un informatiu innovador i independent en contingut i plantejament a La 2 de TVE. El salt a la màxima audiència ara fa quatre anys va arrossegar televidents que creien i han cregut en la seva independència, consolidant un respectat informatiu televisiu.
Els dos professionals, per motius coneguts diferents, han optat ara per l’exili washingtonià i aterraran, si no ho han fet ja, a la capital americana per retrobar-se amb l’anonimat del periodisme de carrer, de cerca de fons i temes que interessin o afectin a les audiències a les que serveixen. Els dos ho fan per voluntat pròpia i, en certa manera, fugint del girigai de pressions, equilibris i lluites per defensar el periodisme independent de servei públic; estan cansats de l’entorn però mantenen la il·lusió per treballar en la millor professió del món.
Estic segur que la seva feina serà també important a partir d’ara, i enriquirà amb continguts les graelles informatives de les respectives cadenes; però no puc més que lamentar les conseqüències. El periodisme espanyol i català perd dues veus necessàries. D’altres han d’assumir el rol independent i de servei públic que els dos tenien per mantenir viu el necessari quart poder, veu de la gent en uns moments on les empreses periodístiques depenen sovint de publicitat institucional i ajudes públiques per subsistir, amb la conseqüent pèrdua d’independència informativa que suposa. En això, les cadenes públiques tenen molt a dir, i els polítics poc.
Gustau Alegret 
>Molt maco el article
>molt be nen!!! m'agrada el que dius.
>Els meus pares em van, un ràdiodespertertador. Agafa l'hora de la senyal de ràdio. Al matí, sona puntualment a les 8h. Als matins el primer que sentía era l'Antoni Basses dient: "Bon dia! Són… les 8h!" Podría repetir l'entonació sense problemes. No sentía ni el final dels anuncis de l'hora anterior ni els senyals horaris, només aquesta frase. Fins i tot, i suposo que sortir del son en té alguna cosa a veure, semblava que només m'ho digués a mi. Aquell aparell es posa en marxa amb una puntualitat extrema.Fa ja quasi dos anys que em desperto i sento: "Són les 8h! Bon dia Catalunya, Benvinguts al Món!". I és una frase que té el seu suc d'introduïrte en la realitat, més quan és el primer que et diuen…Val a dir, sensacions íntimes a banda, que el canvi respón a vàries qüestions.Admiro la manera de fer ràdio de l'Antoni Basses, amb aquell estil seriós que no intenta infloïr en les teves opinions, sino donar-te les eïnes necessàries (informació pura i dura) per a que puguis formar-les tu solet. Evidentment es tracta d'un periodista més procliu a una sensibilitat nacional que a d'altres, però això no m'ha importat mai perque ja ho comparteixo.En comparativa pura el meu canvi es va deure no tant a les mancances de Catalunya Ràdio, com als afegits de Rac1. El gran artífex no va ser ni de bon troç el Jordi Basté, bon comunicador però amb un punt de "supremacía" (per dir-ho d'alguna manera) que no m'agrada massa: s'ho creu una mica. I opina massa!Va ser, sense cap mena de dubte, el Xavier Bosch, una pèrdua irreparable, sota el meu punt de vista, per a Rac1. Li va donar un dinamisme al programa, un tarannà, una manera de fer, que era novedosa en els programes matinals. L'actualitat tractada per complert en una pinzellada, al grà i amb ritme, sí, semblava feta per gent més àgil, no només més jove.Jo no sé si l'Antoni Basses es va veure "bloquejat" a Catalunya Ràdio, m'ho puc imaginar per la manera de la que en va sortir. El que sí sé és que és i serà un dels millors comunicadors de Catalunya per la seva capacitat d'apropar-se a l'oient, la seva manera d'evitar semblar un "lector" com ho sembla el company de COM Ràdio, per dir alguna cosa.Espero i desitjo que pugui continuar estant en contacte amb la gent de Catalunya i crec que sería una bona peça per Rac1.Per la meva part dubto que en els propers mesos s'em passi pel cap escoltar CatRadio…
>Se te ve el plumero a más no poder. Pónle un toque facha y esto lo arreglas. Un abrazo desde la "Colonia San Cugat". Opinen
>Mila = independència periodística??!! Gus…