>Els aires de la Costa Oest

> San Diego, CA.- La ruta 101—també coneguda com a Autopista 101, La 101, US-101 o simplement 101—, és una de les vies històriques més llargues encara en ús al país i, sense dubte, la més extensa a l’estat de Califòrnia. Va se construïda el 1926 i des d’aleshores connecta, seguint les aigües del Pacífic, les principals ciutats de la Costa Oest. Aquesta via acaba a Los Angeles i des d’aquesta ciutat, cap al sud, continua fins a Mèxic en el que s’anomena Royal Road o El Camino Real. He conegut aquests dies els revolts i paratges que ofereix al conductor sortint des de San Francisco i acabant a San Diego, a tocar de la frontera.

La ciutat del Golden Gate i de la presó més coneguda del món, Alcatraz, és una parada obligatòria d’aquesta banda del país. Ciutat que no dorm mai, està circulada per turistes, curiosos i locals que viuen i gaudeixen d’una orografia atípica d’una gran urb. Els turons que la suporten ofereixen vistes fantàstiques dels seus carrers costaruts solcats per històrics tramvies que travessen barris residencials de cases de fusta de no més de dos o tres pisos. La ciutat, però, és humida pels vents hostils del Pacífic que la crucifiquen amb temperatures poc californianes.

A pocs quilòmetres de San Francisco, el tast d’una bona selecció de vins a Napa Valley és un mirall de l’oferta vitivinícola del Penedès, la Terra Alta o l’Empordà. Les extensions de vinyes dibuixen un paisatge familiar per un català de visita turística, això sí, amb un màrqueting més elaborat que fa de la vall un centre d’oci interessant per estudiar.

El camí fins a Los Angeles no pot obviar la tranquil·litat de Carmel, on els seus habitants encara es resisteixen a posar noms i números als carrers per no perdre part de la identitat d’una vila costanera més arrelada als anys cinquanta que en la modernitat del segle XXI. Big Sur, a pocs quilòmetres, és una cosina germana.

A Los Angeles no hi ha gran cosa més que el millor exemple de com el màrqueting turístic i d’oci han fet d’una ciutat lletja i desencisant un punt d’interès subratllat pel cinema i les seves estrelles (a Hollywood Boulevard), per la impúdica vida dissoluta del món de la faràndula (a Beverly Hills i l’exclusiu Bel Air on em vaig colar amb seguretat per descobrir sense èxit alguna cosa no airejada per premsa rosa), o per la relaxant i més decent Santa Monica Boulevard, on gaudir de la platja a toca de la ciutat és un privilegi miraculós.

El trànsit de Los Angeles és nefast i indesitjable. Entrar o sortir de la ciutat és una experiència difícil de pair que no recomano a ningú. Superada, però, la prova, he acabat al mexicanitzat San Diego on la modernitat racional està transformant una ciutat rica en llegat cultural hispà que està saben conservar la llegenda de l’Oest amb l’oci del segle XXI. El seu port nàutic és a tocar del centre històric on conviuen rètols i façanes del segle passat amb gratacels més propis de Chicago que d’una ciutat que mira més al relaxant sud que al neguitós i atrevit nord.

En general Califòrnia respira un altre aire; té un ritme propi que no és, ni de bon tros, el cosmopolita novayorquí o washingtonià. La tornada, sense dubte, serà d’un contrast difícil.

Anuncios

4 comentarios en “>Els aires de la Costa Oest

Los comentarios están cerrados.