[CAT] La Zoraida no es refia d’Obama

Miami, FL.– Passejar per Miami és una experiència llatina. Es parla més castellà que anglès malgrat ser en un dels paradisos interiors més recorrent pels nord-americans, juntament amb algunes ciutats de Califòrnia, a la costa oest. A Florida, estat d’on Miami és capital oficiosa, la comunitat cubana té molta força. Així va quedar demostrat en les últimes eleccions on Obama i McCain van deixar-se la pell per seduir a la comunitat exiliada. Recentment el New York Times la descrivia com un “pivotal swing state”, un estat canviant que pot decidir la victòria d’un candidat.

Aquests dies, els cubanoamericans miren més que mai a Washington. Amb l’arribada d’Obama a la Casa Blanca, moltes coses s’estan movent per normalitzar les relacions diplomàtiques i acabar amb l’embargament comercial a l’illa imposat per John F. Kennedy el 1962 i que des d’aleshores ha estat endurit i suavitzat durant les diferents administracions.

Aquesta setmana s’espera un primer gest per suprimir-lo. Trinidad i Tobago acollirà des de divendres la Cimera de les Amèriques en la que participen tots els països del continent, excepte Cuba. Com a gest, Obama podria eliminar les restriccions vigents que limiten els viatges dels cubanoamericans a la illa i l’enviament de remeses a familiars. Això seria un gest d’apropament a L’Havana, però també a la regió—diversos líders llatinoamericans així ho han fet arribar a la nova administració nord-americana.

“A ver si es así”, em diu la Zoraida, una exiliada que treballa a l’aeroport de Miami. “Cuba está muy mal y yo tengo allí a mi papá, mi mamá y una hermana con dos hijos. Yo no sé de política, pero espero que Obama no haga como los otros, que prometen mucho en campaña pero cuando están en el poder, se olvidan”. També està esperançada l’Esther, que mentre em cobra un entrepà m’explica que fa anys que viu als Estats Units però que li agradaria tornar. Li expresso el meu optimisme mentre li explico que el seu nom, en català, s’escriu igual, “con la hache entre la te y la e”.

Pels cubans exiliats, poder viatjar sense problemes a Cuba (actualment no hi ha vols directes) i sense limitacions és un somni que semblava impossible fins ara. Les coses s’estan movent, però “no és una qüestió només política, és una qüestió de drets humans”, deia aquesta setmana un analista que reclamava a l’Havana llibertats polítiques i socials pels cubans.

He parlat amb la Zoraida i l’Esther avui, camí de Santo Domingo, República Dominicana, on hi vaig una setmana convidat per una universitat a donar un seminari. Precisament la Dominicana, juntament amb Puerto Rico, son dues de les destinacions que més por tenen a la normalització de Cuba, perquè es convertiria immediatament en un ferotge competidor turístic, i ja se sap que en temps de crisi, cada turista compta.

El Carib és visitat cada any per 22 milions d’estrangers, dels que el 50 per cent són nord-americans. Diversos estudis apunten a que el primer any sense embargament podrien visitar L’Havana un milió de nord-americans, xifra que podria arribar als tres milions anuals.

Anuncios

Un comentario en “[CAT] La Zoraida no es refia d’Obama

  1. >que obrin fronteres, que les obrin ja! total, tampoc sestan perdent res mes que lexperiencia de veure un pais en runes, destrocat per un xupatintes socialista incompetent dels que abunden a sudamerica.els latinos sabem jugar a futbol. sabem ballar i fer cocktails, pero el que millor sabem fer es xupar del bote i robar als demes. cuba i venezuela son els millors exemples avui en dia.Catalunya n’es tambe un gran exemple, tot i que una mica mes “professionalitzat”. Vamos, que es veu menys. pero mas de lo mismo.En fi, que obrin fronteres i aixi els americans podran disfrutar de les platjes i les cubanes. that’s it!La veritat es que nomes es parla de cuba pq esta a prop de los cayos. si fos per poblacio i PIB, parlariem mes de Lesotho.Gus 4 president de la republica dominicana!!!

Los comentarios están cerrados.