>
El 9 d’agost de 1974 dimitia Richard Nixon, el 37è president dels Estats Units. El nom de Nixon està associat en la memòria col·lectiva a l’escàndol d’espionatge anomenat Watergate. Nixon, republicà, va haver de renuncia al seu càrrec després que quedés provada la seva implicació en el cas d’espionatge al partit rival, els demòcrates, a les oficines que tenien a Washington en un edifici que portava precisament aquest nom. La renúncia de Nixon va ser comunicada per ell mateix a la nació en un discurs televisat que, segurament per primera vegada de manera massiva, també va ser retransmès a tot el món.
Es diu de Nixon que va ser un president que va saber entendre el poder de la televisió i els mitjans audiovisuals i que això li va donar una capacitat de comunicar amb els ciutadans desconeguda fins aquell moment.
La dimissió de Nixon va anar acompanyada de polèmica i se li va retreure que en el discurs de comiat no mostrés cap mena de penediment ni disculpes. No va ser fins tres anys després quan, a la seva Califòrnia natal, va concedir una entrevista on, un periodista va acorralar-lo fins al punt de fer-lo reflexionar i, emocionat, va reconèixer haver-se equivocat.
Ara aquests fets han estat portats al cinema en una pel·lícula anomenada Frost/Nixon. L’he anat a veure aquest cap de setmana i he flipat. Potser perquè la política i el periodisme són el fil conductor de la història o potser perquè la trama està tant ben lligada, em va captivar des del principi fins al clímax final on el silenci de les respostes de Nixon et deixen sense alè. Us la recomano sense dubtes.
Gustau Alegret 
>Prenc nota, perquè a priori no em cridava molt l’atenció.Però gràcies per explicar-nos el final!