>Obama està arrencant bé, prenent decisions valentes però em fa l’efecte que és una mica idealista. Si se’n surt, perfecte, però em fa l’efecte que algunes decisions no estan agradant massa al Washington oficial, i governar d’esquenes o, pitjor, en contra d’aquest establishment és molt arriscat.
En menys d’una setmana ha firmat lleis que retallen la influència dels lobbies en l’administració federal limitant les facilitats a alts càrrecs d’entrar i sortir d’una firma d’aquestes per treballar al govern o tornar sense cap mirament amb els problemes d’incompatibilitat i us d’informació privilegiada que això suposava. També ha permès que els estats puguin endurir les normatives per obligar que els vehicles tinguin menys emissions contaminants (petició a la que s’oposa el poderosíssim lobby de l’automòbil—això els obliga a canviar les línies de producció ara que les coses no pinten massa bé per ningú, però menys per ells), ha tancat Guantánamo però sense un pla creïble per recol·locar els més de 200 presoners (els països europeus no han obert boca clarament, i el més sorprenent, alguns governadors ja han sortit a dir públicament que no acaptaran a les seves presons cap pres del famós centre penitenciari–un nou exemple del not-in-my-back-yard). I ahir, en una entrevista a la televisió Al-Arabiya li diu a Israel que és un gran aliat dels EEUU però que es prepari per sacrificis. El lobby jueu està que trina.
Les mesures són populars (7 de cada 10 nord-americans les aprova), però per molt poder que tinguis, no és bo provocar a tants potencials enemics. Bill Clinton ja va tastar aquest xarop i Kennedy… bé, no ho sé, però la seva presidència anava per aquesta línia.
Ja veurem com fa conviure l’idealisme amb el realisme.
>Jo opino, estimat gus (tot i que cada cop escrius menys), que la diferencia entre idealisme i realisme nomes depen dels collons que li posis a les coses. Europa, amb tant vocazas, es un gran exemple d’idealisme pedorrante, sobretot ara amb la crisis: No volen els guantanameros, critiquen als israelis de cara a la galeria pero no mouen un ditet, fan masters xupant de l’atur, tot el dia de vaga demanant increments salarials que no es mereixen…Jo a aquest payu li veig collons (i no per ser negre). Diguem optimista.