>Nova Orleans

>Nova Orleans és la major ciutat amb port dels Estats Units. Va ser fundada el 1718 i fins el 2005 quan l’huracà Katrina la va literalment arrasar, era la ciutat més gran de l’estat de Lousiana. Com a conseqüència del desastre, molts van haver de marxar i només van tornar alguns. La primera setmana de gener hi vaig ser i, malgrat que molts diuen que l’esperit de festa de la ciutat ha reviscut, el cert és que l’impacte del Katrina és evident per tot arreu.

La zona més popular i coneguda és el barri antic o French Quarter. Com que aquesta part de la ciutat està construïda per sobre del nivell de mar, l’aigua no la va inundar, tot i que els fort vents si van destrossar teulades i edificis històrics, colonials. Avui ja estan reconstruïts i no és exagerat descriure aquesta part com el barri del soroll. A tota hora del dia i de la nit se sent música i remor de gent.

La idea inicial era fer una viatge per carretera per Louisiana amb l’epicentre a Nova Orleans, però després de consultar als locals i veure la ciutat, vam decidir quedar-nos-hi tots els dies amb l’única excepció d’una ràpida visita a una plantació de canya que rodeja a una de les cases més famoses que es conserven de l’època colonial, l’Oak Alley Plantation. L’escenari ha servit de rerefons a algunes pel·lícules que reviuen l’època de dominació espanyola.

El Mississippí és el riu que travessa la ciutat. El ferri que la creua triga de tres a cinc minuts en arribar a l’altre riba. L’aigua és bruta, marró enfosquit. Els vaixells de càrrega hi circulen sovint, i la seves aigües, quan arriben a la ciutat, han recorregut més de 3.770 km des de el llac Itasca a l’estat de Minnesota, a tocar del Canadà.

Nova Orleans també és famosa pel jazz. Les nits tenen sempre aquesta música de fons. Les tres que hi vaig passar van estar acompanyades de concerts. La foto que acompanya aquest text la vaig prendre en una pausa a un d’ells. Malgrat que no t’agradi el jazz, escoltar-lo a Nova Orleans és gairebé obligatori i us asseguro que pot embadalir fins hi tot als més ignorants com jo.

Un darrer comentari pels seus cementiris. Són obres d’art al mig de la ciutat. N’hi ha uns quants i forma part de la visita a Nova Orleans conèixer-los. Les tombes són una bona prova del passat espanyol i afrancesat de la zona. Alguns cognoms, fins i tot, eren clarament catalans. Com vaig llegir en una placa que decorava un dels bars que vaig visitar, “Nova Orleans posa música també al seu funeral”. I és ben cert.
Anuncios

3 comentarios en “>Nova Orleans

Los comentarios están cerrados.